24 de març de 2019
24.03.2019
Diari de Girona
DIARI DE SESSIONS

La «cremà»

24.03.2019 | 06:00
La «cremà»

València
Hi ha festes extraordinàries que tenim a tocar i que sempre deixem per a més endavant. És el que m'ha passat durant anys amb els Falles de València. Finalment, hi he anat, un parell de dies són suficients per detectar la importància d'una festa que galvanitza tota una societat, que no hem conegut ni valorat prou des de Catalunya. La tradició de les falles no té més de 125-130 anys. Els seus orígens es troben en l'endreça que al final de l'hivern feien les cases, i especialment les fusteries, traient i cremant els estorbs. Una festa civil anunciant l'arribada de la primavera, per Sant Josep. I així han anat evolucionant fins a convertir-se en una festa que es prepara tot l'any, que té els rituals molt establerts i que també té el seu art faller, i un món econòmic que es mou en quasi 400 falles a la ciutat de València. L'Euromed continua essent una vergonya, amb un trajecte de 3 hores i 10 minuts. Josep Vicent Boira, gran professor i gestor polític, ha donat un bon impuls al cor­redor mediterrani i ha licitat més obra pública en els últims 9 mesos de la feta en els últims 9 anys. Hi ha causes en les quals s'ha de perseverar. I a València hi tenim bons aliats a la societat civil i el món empresarial. València té una llum que cura. I la cremada de les falles ha estat purificadora i ha cremat tots els mals humors dels últims dies.

Interrogants electorals
Ciutadans, el partit que va saltar de 0 a 32 escons fa tres anys, està en hores crítiques. Primer es van definir socialdemòcrates, després van voler entrar a la família liberal europea fent una gran destrossa i amb prepotència. Acte seguit, han volgut competir pel vot de dreta extrema i han pactat amb Vox a Andalusia, amb gran astorament europeu i cap remordiment propi, tot i alguna incomoditat en les seves pròpies files. Ara, ha irromput Vox, que desdibuixa els taronges. Perquè els taronges són ambivalents i volen aplicar el 155 de la CE amb mà dura alhora que aixequen la bandera dels drets LGTB. I no dic que tot això sigui incompatible. Només dic que, demoscòpicament, el forat electoral dels que volen una cosa i l'altra és petit. Veurem com els van les coses, als taronges, en el proper cicle electoral. El fraccionament de la dreta i l'extrema dreta en tres opcions pot fer estralls en les circumscripcions petites i mitjanes. Per exemple, a Girona, cap d'ells aconseguirà un 12 o 15% dels vots. Ara per ara, m'inclino per dir que no. I quan es destil·li el seu vot útil, és un misteri saber si se l'emportaran el PP o Ciutadans. Ja podem donar per fet un Senat on el PSOE tindrà majoria absoluta o s'hi aproximarà molt.

Eleccions europees
Fa més de 15 anys que l'aliança entre les forces hegemòniques del nacionalisme català, basc i gallec es presentaven juntes a les eleccions europees. Sembla ser que això no serà possible aquesta vegada. Els moments polítics predominants a Catalunya i Euskadi són diferents. Però, per a alguns, de cada un dels ter­ritoris voldrien que fossin a la inversa. Per això, en una circumscripcio única com la de les eleccions europees, a Catalunya veurem com ciutadans diuen coses sobre el moment de la política catalana, tot escollint la papereta del Parlament europeu.

Després de la sentència
Si em permeten, no entraré a valorar tot l'estira i arronsa dels llaços i la Junta Electoral Central. Perquè, si no, ens despistaríem: fa un any es parlava d'implementar la República, i ara de llaços i llibertat d'expressió. Mirem cap al futur. Un dia, que pot ser a finals de juliol o ja al setembre, es coneixerà la sentència del judici que se celebra al Suprem. Quasi tothom coincideix a dir que serà insatisfactòria per als acusats. Aquest és el moment clau de la culminació del període actual. Tot s'acabarà amb la convocatòria d'unes noves eleccions catalanes? O hi ha qui està barrinant un nou moment d'unilateralitat, desobediència, aplicació de l'article 155 i noves causes als tribunals? En aquest segon escenari, que no hi busquin el meu suport. Bàsicament perquè encara és hora que traguem les conclusions apropiades, col·lectivament, sobre els errors i els punts dèbils de la tardor del 2017. No es pot repetir el mateix error amb idèntic mal equipatge polític, intel·lectual i d'agenda internacional. Millor saber on som i anhelar un bon govern del nostre país, previ inventari de punts forts i dèbils.

El període d'entreguerres
El professor José Esteve Pardo, que va ser el meu catedràtic quan vaig exercir d'associat uns quants anys a la Universitat de Girona, acaba de publicar a l'editorial Marcial Pons El pensamiento antiparlamentario y la formación del derecho público en Europa. Un llibre del tot recomanable. Un llibre que ens deixa lliçons per al present, un treball sobre els mals humors mal resolts entre les dues guerres mundials, les humiliacions, el populisme, el feixisme i el bel·licisme. Els el recomano vivament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook