24 de març de 2019
24.03.2019
Diari de Girona

El dietari

24.03.2019 | 06:00
El dietari

Dissabte de Fraga a Florentino
El parador d'Aiguablava de Begur, un dels grans atemptats contra la Costa Brava inaugurat l'any 1966 pel ministre de Franco i fundador del PP, Manuel Fraga Iribarne, porta més de dos anys tancat. El motiu és una suspecta reforma. Es fa difícil saber quan reobrirà.
Digerit l'atemptat paisatgístic de quan es va construir, ara s'havia convertit en un dels llocs més impressionants per passar-hi una nit, anar-hi a dinar o per fer una copa damunt del penya-segat que aboca a la cala de Ses Herbes. Havia acumulat un aire decadent molt introspectiu.
La reforma ha incomplert tots els calendaris i pressupostos. I com en quasi totes les ensarronades d'alta volada d'aquest país, darrere sempre hi apareix un mateix nom. Va aconseguir guanyar el concurs de la reforma una filial d'ACS. A mitja obra es va ampliar el pressupost perquè varen trobar aluminosi a l'edifici i, posteriorment, fins i tot s'ha hagut de fer un nova adjudicació del contracte perquè encara s'han disparat molt més els costos.
Sigui la plataforma Castor dedicada a provocar terratrèmols, el túnel de l'alta velocitat dels Pirineus o aquest parador, Florentino Pérez sempre guanya els concursos a la baixa i després puja, puja i puja, o envia una legió d'advocats contra l'administració per cobrar indemnitzacions.
Pérez és el primer home casino. Ell mai perd.

Diumenge primavera complicada
Quan s'acosta la primavera, una de les notícies recurrents és parlar de nosaltres: els que som al·lèrgics al món de pol·len i les espores. Sempre és d'agrair que es preocupin per tu. Enguany, la Xarxa Aerobiològica de Catalunya adverteix d'una «primavera complicada per als al·lèrgics». Això és com dir que aquesta tarda hi haurà una xocolatada no apta per a diabètics. Des de fa 50 anys no recordo una primavera amable, llevat de les que plou de forma generosa i continuada. La pluja és un bé de Déu per als al·lèrgics. Si plou, aquesta «complicada» previsió errarà.

Dilluns capellans estressats
El declivi de vocacions sacerdotals de les darreres dècades porta que 104 capellans en actiu de les comarques de Girona –alguns d'ells superen amb escreix l'edat de jubilació– s'hagin d'ocupar de 328 parròquies. N'hi ha un, mossèn Manel Masvidal, que ell sol és rector de 18 parròquies de l'Alt Empordà. Té més càrrecs que l'alcalde de Borrassà.
Ara es poden donar casos de capellans que a vegades no saben ni a qui bategen o enterren. Es veuen obligats a llegir comiats prêt-à-porter sobre la bondat del difunt: «un home estimat per tots i a qui sempre recordarem», quan l'individu de cos present igual va ser un cabronàs de gran calibre i la gent ha anat al temple a comprovar que realment estigui mort.

Dimarts entendre la cultura
Trobada amb Jordi Mercader, un home que no és important per la seva trajectòria en el món de la gestió d'alta volada, que l'ha portat al capdavant de l'INI i a les cúpules de les principals empreses del país. Tampoc perquè actualment sigui el president de la Fundació Gala-Dalí. És important per ser de Portbou perquè, com m'explica ell mateix: «som tan pocs que val la pena remarcar-ho». Clar que ell hi va néixer quan pel poble «hi campaven els nazis (en plena segona Guerra Mundial)». També em recorda que el seu pare el va portar a la inauguració del camp de futbol ribera amunt. Els de la meva generació pensàvem que el camp del Portbou era anterior al poble.
Mercader ja no «puja» a Portbou. Sempre hi anava amb un altre portbouenc il·lustre, en Fabià Estapé. «Hi anem? Ens dèiem sempre!», diu Mercader recordant el seu desaparegut amic.
Avui dinem plegats perquè ens vol explicar els plans de futur de la Fundació sota la seva presidència, substituint el desaparegut Ramon Boixadós, un dels altres titans de la gestió que van créixer en l'entorn 'civil' d'aquell PSC dels Maragall, Serra, Nadal o Obiols.
Mercader explica molts projectes importants de la Fundació, però subratllo la seva declaració de principis: «treballarem perquè la cultura i el coneixement siguin el motor del futur. No té sentit un món que cada dia té més activitats d'oci convertides en experiències poc importants degut a la falta de coneixement per gaudir de la cultura». El portbouenc anuncia que «si no ho aconseguim, fracassaren (com a societat, entenc)».

Dimecres casa pastors
Governar consisteix en prendre decisions, encaixar les crítiques però, tanmateix, tirar endavant. La diputació de Girona ha aprovat invertir 2 milions en la remodelació de la Casa Pastors, que contribueixen a arribar als més de 5 milions que li calen a l'Ajuntament per adequar-la com a seu del Museu d'Art Modern i Contemporani de Girona.
Agradi o no a l'oposició, el govern de Marta Madrenas farà be d'executar el projecte. És important que et jutgin pel que has fet i no per no haver fet res.

Dijous entrar en barrina
El sistema de depuradores de les comarques de Girona va ser un dels grans encerts polítics dels primers governs de Jordi Pujol. Els esquifits rius gironins eren pútrides clavegueres a l'aire lliure, mentre que a les platges els nens nedàvem entre cagallons.
El Consorci de la Costa Brava alerta que el sistema està molt antiquat. Que la majoria de depuradores (EDAR les anomenen) tenen 25 anys o més i que si no es remodelen, el sistema quedarà col·lapsat.
És important que es comenci a advertir que que si el país no es posa a treballar en ell mateix se «sovietitzarà» i caurà en barrina.

Divendres bandarres
Sobre les velles causes se n'afegeixen de noves i cada vegada més interessants. Crec que la Costa Brava pot sortir-se'n perquè moviments com SOS Costa Brava cada vegada agafen més múscul que ha de permetre sacsejar consciències i delatar aquells «bandarres que fan urbanitzacions», com els definia Josep Pla a finals dels anys setanta.
Avui, els activistes s'han plantat davant la botiga barcelonina de Custo, el disse­nyador a qui vàrem fer ric comprant-li aquelles samarretes de «macarra», i que inverteix en la construcció d'un hotel de luxe a Sa Guarda a Cadaqués. Custo ha denunciat, després de l'acció de protesta, ser víctima de «violència extrema» per part dels ecologistes. Els agents de la Guàrdia Civil del judici del procés estan fent escola amb un nou concepte que podríem anomenar violència màgica, consistent en cometre actes violents amb la mirada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació