Suposem que vol adquirir un objecte analògic per mitjans digitals. Imaginem que l'objecte analògic és un pot de xampú anticaiguda. Doncs res, obre l'ordinador, entra a la pàgina corresponent, realitza la compra i a les 24 hores rep la comanda al seu domicili. Perquè la transacció es portés a terme, va ser necessari esborrar, tan sols per un instant, les fronteres entre el més enllà (l'univers virtual) i el més ençà (l'atòmic). Vol dir que després de tancar vostè l'aplicació, l'empresa venedora va haver de recórrer a un senyor (o senyora: el genèric no sempre arriba) que posseïa una furgoneta. Una furgoneta ics, tant és la marca, el nombre de quilòmetres que portés sobre els seus paliers, i les hores que el conductor o conductora hagués fet aquell dia. La netedat, en fi, de l'operació digital, es va veure de sobte entelada per la menesterositat del seu correlat analògic.

Aquestes compres han augmentat el nombre d'accidents de trànsit de furgonetes en un 55%. La DGT anomena aquest fenomen «sinistralitat» i responsabilitza d'això a la compra online. L'endemà de llegir la notícia, vaig escoltar un repartidor per la ràdio. Deia que l'atur havia multiplicat el nombre de persones que, disposant d'un mitjà de transport vell o nou, tant li feia, es posava al servei de les grans empreses de distribució perquè el xampú anticaiguda ens arribés a l'hora de la dutxa. Afegia que les jornades de treball per treure un sou de misèria resultaven excessives i que es repartia el gènere sotmès a una pressió que no tothom era capaç de suportar. El relat li posava a un els cabells de punta. Venien ganes de no rentar-se'ls (els cabells).

Aquí és on vaig advertir que la fusió entre el digital i l'analògic donava lloc a un d'aquests monstres de caràcter mitològic anomenats quimeres. Imaginin una bestiola amb el cap de bits i cos d'àtoms. O viceversa. Una bestiola a la qual activem ingènuament amb uns quants cops al teclat de l'ordinador. Tots som beneficiaris i víctimes d'ell. Tots som sinistrants i sinistrats. Ho deixo aquí perquè truquen a la porta: un repartidor, que resulta ser nebot meu, em porta el xampú anticaiguda que vaig sol·licitar ahir. No hi ha compra innocent.