Cartes

Mireia Gratacós Puig Caldes de Malavella

D'aquí a pocs mesos, molts alumnes s'hauran de presentar a la selectivitat per determinar quin serà el seu futur. La meva preocupació, i crec que parlo en nom d'un gran grup de persones, és la nota de tall de les universitats.

En primer lloc crec que a causa de la gran demanda d'alguns graus, crec que s'haurien d'oferir més places als alumnes. Això significarà un nombre més elevat d'oportunitats, ja que molts es queden fora del grau que volen estudiar per culpa de la nota.

En segon lloc, crec que amb les notes de tall, el que s'està valorant és la capacitat d'un alumne. Per això crec que tampoc és la millor manera, ja que un alumne pot ser molt bo en una matèria, que és la que li agrada, en canvi, en les que no hi mostra interès, les notes són baixes.

Aquests fets priven molta gent d'estudiar el que realment els agrada i ens agradaria que en un futur això es pogués arreglar. Crec que al mateix temps, estarem oferint noves oportunitats i sortiran nous professionals, que en un futur pròxim, podrien contribuir de manera positiva en la nostra societat.

Sistema educatiu

Maria Pugibet

Com a actual estudiant de 2n de batxillerat, voldria manifestar la meva opinió sobre el sistema educatiu que hi ha avui dia a les escoles i als instituts del nostre país.

En primer lloc, les condicions en què es troben aquests centres educatius moltes vegades són pèssimes; per exemple, moltes escoles són barracons on les condicions depenent de l'estació de l'any no són gaire favorables.

En segon lloc, el baix nombre de professors també és un problema, ja que, en conseqüència, moltes classes són de 30-40 alumnes, fet que fa més difícil l'ensenyament. A més, quan un mestre agafa la baixa, el seu substitut arriba una setmana o dues més tard, fet que distorsiona el pla d'estudis i també els professors que han de fer moltes substitucions.

Finalment, el pla d'estudis està mal planificat, ja que fa la impressió als estudiants que només estudiem per aprovar els exàmens i no per adquirir coneixements.

Així doncs, crec que el sistema educatiu d'aquest país no és com hauria de ser, ja que molta gent n'està descontenta, i considero que s'haurien de fer diverses millores per acontentar els alumnes.

«La primavera

la sang altera»

Sara Valderrama Rojas Girona

El 20 de març arriba la primavera amb tot el que això comporta. Tal com diu el refrany, «la primavera la sang altera».

Originàriament fa referència al fet que és l'època en què els animals s'aparellen. És aquí quan comencem a escoltar el cant dels ocells, els prats s'omplen de flors, els arbres floreixen, el sol entre els núvols, canviem la hora... i arriba el pol·len. Segons el Canal Salut és un «un polsim format per les cèl·lules masculines reproductores de les plantes amb flors i es transporta a través del vent. L'al·lèrgia a aquesta substància és la resposta del sistema immunitari en entrar-hi en contacte per via respiratòria o els ulls».

Suposo que en algun moment heu sabut el que és que el pol·len t'afecti fins a punt de no poder deixar d'esternudar i que els ulls se t'envermelleixin i comencin a llagrimejar. Si no sabeu quina és aquesta sensació, teniu sort.

Jo vaig a l'Institut Santa Eugènia i per anar-hi cada dia a estudiar haig de recórrer part del mur del Bell lloc. Cada primavera tots els arbres d'allà comencen a deixar anar pol·len -com és comú en aquesta època- però hauríeu de veure que la vorera es torna un passadís blanc durant aquesta estació. Anar i tornar cada dia per allà es torna un patiment constant. Hem de tenir en compte que el pol·len és lleuger i vola. No queda més remei que tapar-se el nas i la boca.