Un dels lemes de campanya del president nord-americà Donald Trump va ser America First. Trump volia col·locar els interessos del seu país per sobre de qualsevol altre plantejament. Aquí, aquesta retòrica no s'utilitzava (fins que es va desencadenar una competició entre les tres dretes per veure qui representava millor la idea d'Espanya), però sí que hi ha una pràctica, compartida no només per la dreta, sinó també pel PSOE, que es tradueix en Madrid primer. Sí, han llegit bé, Madrid i no Espanya.
Fem una ullada a una selecció de dades. Fa uns dies, el Ministeri d'Economia va revelar que Madrid havia rebut prop de 40.000 milions en inversió estrangera, un 125% més que el 2017, mentre a Catalunya queia en un 12%. Pel procés, van dir alguns, però és que el descens va ser d'un 18% a la Comunitat Valenciana o d'un 63% al País Basc i, que se sàpiga, aquestes zones no es volen independitzar de ningú.
Més. De manera recurrent, els mitjans publiquen informacions sobre la despoblació de l'Espanya interior, agreujada des de la crisi de 2008 i que té exemples paradigmàtics en llocs com Zamora, Terol o Astúries, on a l'envelliment s'hi afegeix la fugida de talent a l'estranger, certes zones de la Mediterrània... i Madrid, única àrea sense mar que creix, amb crisi o sense.
Tornem a les inversions. La xarxa d'AVE (deficitària en conjunt) està dissenyada de manera radial, per facilitar l'arribada de la perifèria a Madrid. Per la seva banda, la zona que concentra el 40% de les exportacions (Catalunya, València i Múrcia) reclama un corredor mediterrani que faciliti el transport de mercaderies... i no arriba, mentre el Govern busca que el corredor central capti fons europeus i estigui acabat el 2031. Però d'això es parla poc. Potser perquè va bé que els llaços grocs tapin el bosc.
