25 de març de 2019
25.03.2019
Diari de Girona

Transversals

25.03.2019 | 06:00
Transversals

El panorama polític s'ha anat omplint d'opcions autodenominades transversals. El que siguin constitueix un insondable enigma, encara que semblin coincidir en l'abandonament del tradicional esquema esquerra-dreta. Sorprèn, no obstant això, que tot i això hi hagi formacions d'aquest tipus de centre o d'esquerres, com fàcilment es pot advertir per les seves actuacions.
Aquesta transversalitat persegueix atreure per a les seves causes votants procedents de qualsevol racó de l'espectre polític. Per a tal objectiu, no dubten a reduir a la mínima expressió el seu bagatge ideològic –o amagar-lo tímidament–, així com centrar l'atenció en assumptes que susciten amplis consensos socials, tantes vegades generats de forma artificiosa. Això, unit a un calculat aire interclassista que facilita aconseguir electors de tota condició, compon l'etiologia fonamental d'aquestes noves propostes, que no només s'obren camí a Espanya, sinó en les altres democràcies occidentals, com França o Itàlia, on ja governen.
La irrupció d'aquestes alternatives és conseqüència del progressiu deteriorament experimentat pels partits que es proclamen assentats sobre idearis tan sòlids com menyspreats. Aquest abandonament de les doctrines o la llisa i plana renúncia a la seva actualització converteix en terra de ningú amples espais electorals, que són immediatament presos per simples demagògies desideologitzades disfressades de moderna i buida transversalitat.
Si els qui encarnen els principals cor­rents de pensament polític s'ocupessin de treure brillantor als seus postulats, posant-los al dia, difícilment sorgirien aquests corrents ubiqües i conjunturals. Però fa temps que han desistit de tal obstinació, lliurant-se a una indolència que complica entusiasmar-se dels seus criteris, per més que resultin essencials per al futur o comptin amb profundes arrels. Els gestos inequívocament populistes que protagonitzen diàriament els representants a Espa­nya de les internacionals conservadora o socialdemòcrata apunten a aquesta lamentable deriva, el mateix que passa a la resta d'Europa, on estan caient en la irrellevància com a conseqüència d'aquest suïcidi polític consistent a comportar-se igual que les seves grans amenaces transversals.
No hi ha desafiament de les nostres societats que no trobi la deguda resposta en els idearis que fins ara havien garantit la governabilitat, sempre que s'adaptin a les noves realitats. El malaurat bipartidisme ha encadenat dècades prodigioses d'avanç sobre coneguts fonaments ideològics, que han vingut aglutinant les grans majories dels sistemes democràtics. Succeeix, però, que aquesta acurada atenció als seus principis ha passat a millor vida, la qual cosa, al costat d'una mediocre selecció dels seus candidats, embrancats en sempiternes penes internes, i l'estès ambient relativista imperant, converteix els partits clàssics en relíquies de l'ahir davant els flamants transversals, que busquen sense desmai arrencar vots de sota les pedres a força de buits postureigs circumstancials concebuts per entabanar el personal.
La data de caducitat d'aquesta transversalitat, com s'ha comprovat amb l'experiència dels big tent anglosaxons, serà aviat una immillorable ocasió per recuperar la política amb majúscules, que és l'assentada sobre plantejaments que no engalipen amb contes xinesos i que tracten abans de res de preocupar-se del que és fonamental.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook