L'aparició de les primeres enquestes a un mes de la cita amb les urnes ha posat nerviosos alguns líders polítics que al llarg d'un any reclamaren insistentment la convocatòria electoral. Al final, Pedro Sánchez hi va accedir en no poder aprovar els pressupostos davant la negativa dels independentistes catalans.

I vet aquí que l'eufòria del PP -amanida amb l'arribada de Moreno Bonilla a la presidència de la Junta d'Andalusia- i l'optimisme de Ciutadans s'ha esvaït a les primeres de canvi.

Els estudis demoscòpics de l' ABC i El País situen el tripartit de dretes de moment molt lluny de la majoria absoluta, per la qual cosa -si no hi ha cap daltabaix- Pedro Sánchez continuarà a La Moncloa.

L'aparició de Vox fou decisiva a Andalusia. Els seus vots serviren per desallotjar Susana Díaz de San Telmo, però ara pot perjudicar les possibilitats del PP i ajudar a la victòria del PSOE. Totes les enquestes atorguen a la formació de Santiago Abascal una forquilla de 23-31 escons. No hi ha dubte que són vots procedents del bàndol popular i també de Ciutadans, que tindrà un creixement moderat si ho comparem amb els pronòstics de fa un any, abans de la caiguda de Mariano Rajoy.

La intransigència de Vox en algunes qüestions ha situat el PP en l'òrbita de la influència d' Aznar. D'altra banda i per sorpresa, Rivera ha anunciat que mai no pactarà amb Sánchez. Ambdues estratègies són incompatibles per tal de configurar un partit majoritari que abasti la globalitat de la societat espanyola.

Pablo Casado pot perdre una cinquantena d'escons. És lògic si tenim present que en pocs mesos ha renunciat a la centralitat política. Perd moderació i suports liberals i a la vegada uns votants que miren de reüll la ultradreta quan parlen de toros, d'immigració, del paper de la dona i de la nostàlgia del passat. El cap de llista popular es multiplica en actes i declaracions que en més d'una ocasió foren del tot desafortunades. Però aquest tremendisme contra l'actual president del Govern i contra qualsevol cosa que passa a Catalunya difícilment l'afavoriran en aquesta campanya electoral. Pot engreixar els seus, però no aconseguirà nous adeptes. L'elecció de Cayetana Álvarez de Toledo com a candidata per Barcelona és un autèntic insult per a tots aquells centristes que a les eleccions catalanes votaven CiU i a les generals, PP. Això ara és del tot impossible.

Al seu costat -com a la desafortunada foto de la plaça de Colón de Madrid-, Albert Rivera. De pensar en un centenar d'escons, s'haurà de conformar amb menys de la meitat. Tenia molts trumfos i no els ha sabut jugar. S'ha escorat a la dreta i no ha refusat els vots de Vox a Andalusia, tot malmetent l'espai centrista amb personatges histriònics que han configurat les seves llistes a dit, sense cap mena de democràcia interna. I ja no parlem de l'anomenat procés de primàries, on es va jugar brut en favor dels llepacrestes de la direcció.

Sense anar més lluny, a Catalunya la seva gent prefereix el pont aeri que no pas articular una proposta seriosa de canvi al govern de Torra. L'efecte Arrimadas no ha arribat ni a l'equador de la legislatura, deixant penjats els electors que la votaren perquè ocupés un lloc al Parlament de Catalunya. I si amb això no n'hi hagués prou, els actuals diputats per Barcelona avui ocupen llocs de paracaigudistes a Toledo, Màlaga o Granada. Per un lloc a les corts espanyoles val tot.

En definitiva, el PSOE fent ben poca cosa serà el gran beneficiat d'aquesta disbauxa del PP de Casado i d'uns Ciutadans de Rivera que van a la deriva i sense rumb. La majoria de gent vol viure tranquil·lament i arribar a finals de mes. No els agrada aquesta agressivitat que esgrimeixen alguns representants de la dreta que no estalvien insults ni mentides per tal de fer arribar un missatge ranci i caspós, incapaç d'engrescar els electors.