Hi ha un «nou» esdeveniment que els rosincs esperen amb «candeletes», quasi tant com el Carnaval, la Festa Major o el Nadal. És la Ruta de les Tapes, que celebrarà el seu quart tret de sortida divendres vinent. És cert que no es tracta pas de cap invent «nostre», però també ho és que la gran majoria de restauradors de la Vila s'ho pren realment seriosament i s'esforcen a oferir a propis i estranys unes degustacions d'excel·lent qualitat amb una copeta de vi autòcton que millora any rere any i a un preu excepcional -dos euros i cinquanta cèntims. Les tres edicions anteriors han demostrat que la fórmula funciona i el cert és que tant els visitants, que omplen el poble els dos caps de setmana, com també els mateixos vilatans que es mobilitzen «en massa» de dilluns a divendres esgoten diàriament les existències dels locals. Per tant, vagi per endavant la meva més sincera felicitació a tots els implicats, per haver aconseguit convertir la segona setmana de la primavera en una autèntica atracció per a tothom -i al voltant d'un dels trets que distingeix Roses de tota la resta de destinacions turístiques del món- la gastronomia de qualitat.

Ara bé, s'acaba de presentar la Ruta d'enguany i la meva impressió és que va camí de morir d'èxit. Dels 25 restaurants que hi van participar el primer any, es va passar a més de 50 el segon, 71 el tercer i enguany se n'hi han apuntat fins a 83. És a dir, si algú volgués provar totes les tapes, se n'hauria de «cruspir» 8,3 al dia -4,15 a l'hora de dinar i 4,15 més a l'hora de sopar- cada dia durant 10 dies. I això, si és capaç d'organitzar-se la pràcticament «infinita» varietat d'horaris (havent analitzat «només» els dels 30 primers locals, he constatat que en tenen 30 de diferents i l'esquema que ha editat l'Ajuntament -amb tota la voluntat de facilitar la «feina» als clients- no fa sinó afegir encara més confusió). Si a sobre tenim en compte les cues que es formaran davant dels «millors» -i creguin-me que aquesta «notícia» corre com la pólvora- és impossible «fer-les» totes!

Entenc que són temps d'eleccions i que difícilment cap polític deixarà anar un «mèrit» que considera «seu» (la primera Ruta es va organitzar sota els auspicis del regidor Félix Llorens, ara «alcaldable» del grup local Gent del Poble), però crec fermament que l'organització de la Ruta s'ha d'emancipar, alliberar-se de la política i convertir-se en una mena de «patronat», dirigit per professionals sense compromisos polítics ni d'objectivitat, igualtat ni equanimitat. Perquè pugui continuar creixent, ha d'incorporar diferents categories, tant pel que fa a preus, com d'oferta general. Per exemple de mar, muntanya, de mar i muntanya, de verdures, veganes o d'altres, com ara «els millors dels anys anteriors», «les de tota la vida», «els nouvinguts» o moltes altres que poden pensar-se. I no cal inventar-se res: tots els festivals de cinema del món, per exemple, han començat igual i amb el temps han anat incorporant diferents seccions. Però dit això, feliç Ruta de les Tapes a tothom!