No sé si vostès coneixen persones d'aquesta mena. O són una mica així, són d'aquella gent calculadora que intenten utilitzar els altres, que ho aposten tot al fet que es doni una determinada situació, i que, quan tot esclata, el mal és tan profund i tan greu que és impossible tirar enrere o combatre el problema.

Vegin el cas del Regne Unit amb la sortida de la Unió Europea. Aquest Brexit, que va començar com una aposta per tenir més autonomia i va continuar perquè un polític, David Cameron, pensava que manipularia l'opinió pública, i que tenia una sort infinita. Però el referèndum de tot o res es va convertir, com va passar a un líder jove i reformador com l'italià Renzi, en la millor manera d'acabar amb el líder: quan tothom s'alia contra tu, perds el poder. La implosió del Brexit, motivada per uns ­dirigents indiferents a la realitat, ens ­perjudicarà a tots. Ara una part del partit conservador vol tombar la primera ministra, Theresa May, per emplaçar algú més dur, que provocarà un caos més gran. De l'altra banda, el veterà líder laborista Corbyn, en lloc d'intentar un segon referèndum, prefereix assumir les conseqüències d'un mal acord, que ningú vol signar, perquè serà un fracàs. Desconfiïn dels líders que prefereixen el poder al benestar del país.

Les nostres exportacions al Regne Unit van caure el 2018. Els britànics són el nostre tercer mercat, després de França i Alemanya, per la qual cosa, des del Govern català, en la figura de Pere Aragonès, s'ha mostrat preocupació. Un Aragonès que, des del partit ERC, està en un Govern que gairebé no legisla, un Govern en espera. En el teló de fons, les aliances del demà. I un reconeixement agradable: la Volta Inclusiva de la Fundació Eurofirms i Multicapacitats per al diumenge al matí, a Sant Gregori. Una volta solidària, de cinc quilòmetres, pensada perquè tothom, persones amb discapacitat i sense, comparteixin unes hores d'oci, i els tòpics i els prejudicis desapareguin. Perquè tothom pugui gaudir dels atractius de la Vall de Llémena, a l'inici de la primavera, i perquè la millor manera d'apostar per la inclusió és fer de la diferència una mostra de normalitat. Si mirem les capacitats de la persona, la resta és indiferent.