Cartes

de l'Aigua

M. Àngels Pagès VENTALLÓ

El 22 de març de1993 es va celebrar per primera vegada el Dia Mundial de l'Aigua. A partir de llavors, cada any se segueix celebrant. Arreu del món s'impulsen accions al voltant d'aquesta data per tal de conscienciar la societat de la importància de l'aigua com a recurs natural i fomentar-ne el consum responsable. Tot i que l'aigua és un dret humà, encara moltes persones no hi tenen accés, més de dos milions viuen sense aigua potable a les seves llars. Per això, el lema d'aquest 2019 s'ha centrat en: «Aigua per a tothom, sense deixar a ningú en rere». Hem de pensar que de tota l'aigua que hi ha a la Terra, que és molta, només un 3% és «dolça», d'aquesta una bona part es troba en forma de gel a les glaceres i els casquets polars. Treballar pel seu sanejament i distribució hauria d'estar en la primera línia de les polítiques governamentals.

Enguany a Catalunya s'ha volgut donar especial èmfasi a la problemàtica derivada de l'ús i l'abús dels plàstics i la seva presència en l'aigua. Segons les Nacions Unides el plàstic representa el 90% de les escombraries existents als oceans i de seguir amb l'actual tendència es preveu que en trenta anys i hagi més plàstics que peixos.

Fins al 20 d'abril es pot visitar al Palau Robert de Barcelona una exposició amb el títol: « Menys plàstic, més vida». Mitjançant cubs explicatius s'especifica els danys en el medi hídric que genera l'ús excessiu de plàstic i la seva gestió inadequada. L'aigua no la podem malgastar i menys «contaminar»; és un bé preuat, fràgil i vulnerable, cada gota compta. Té un paper clau en la reducció de la pobresa, el creixement econòmic i la sostenibilitat ambiental. És essencial que la utilitzem sobre criteris d'estalvi i amb una gestió de la manera més eficient possible.

Què li passa al

color groc?

Lluís Torner i Callicó GIRONA

Ves per on! No n'hi havia prou amb aquest llarg judici; aquests darrers dies, amb les declaracions d'un munt de testimonis, algunes dels quals, segons de qui i per què, tenen molt que desitjar, pel que fa a la seva justessa i veracitat; ara, a més, hi ha uns determinats grups polítics que no han parat fins que la Junta Electoral Central, pel que fa a segons quins símbols, i en especial els llaços grocs, hagi hagut d'obligar a retirar-los de les façanes dels edificis públics, entre els quals, fins i tot, dels centres d'ensenyament. Resulta que els llaços grocs, que representen un cosa tan sensible com és el sentiment que ens provoca, a molts, tenir uns polítics a la presó, ara, amb l'excusa que s'acosten eleccions, sembla que poden ser un motiu per perjudicar la conciliació entre els col·lectius que pensem diferent. Ens fa pensar en què deu ser molt feble aquest sentiment de conciliació per part d'alguns si uns símbols tan senzills com un llaç groc el poden trencar. Si tothom fos tan primmirat, alguns fins i tot podríem pensar en: perquè el partit que més ha incidit en aquest tema s'ha atribuït el nom dels ciutadans sense aturar-se a pensar que som molts els que no combreguem amb els seus principis. Bé! Com que som gent pacífica i no pretenem posar més llenya al foc, ens agradi o no, acceptarem el que ens diuen; però, almenys, que se'ns permeti manifestar que ens sap greu i no hi estem d'acord.

Els «drets»

dels animals

Jesús Domingo Martínez Girona

Madrid va acollir el passat 3 de març una multitudinària manifestació en defensa del món rural. Convocada per més de 200 associacions sota el lema «Pel Medi Rural i les seves Tradicions», el detonant ha estat la ­polèmica sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, que prohibia temporalment la caça. Aquesta sentència ha estat només la gota que ha fet vessar el got en un sector que té motius per sentir-se maltractat. A la manifestació van treure xifres, van exhibir raons i van denunciar els atacs ideològics que pateixen, com els de determinades formacions naturalistes i especialment animalistes, que arriben en ocasions a posar els suposats «drets» dels animals a peu pla i, fins i tot, per sobre dels éssers humans.