Jo no sé si el senyor López Obrador, igual que molts catalans, duu el lliri a la mà. Però pretendre que alguna altíssima autoritat espanyola et demani perdó per les facècies i els tropells comesos pels conqueridors, ostres, això entra dins del pensament màgic.
Des de la llunyania, el president mexicà potser va creure que algú de la corda de Pedro Sánchez podia compartir aquest punt de vista, perquè, segons diuen, els socialistes estan a favor de la igualtat dels drets de la població i rebutgen les formes de poder autoritari i no democràtic (siguin d'ara, de fa quatre dies o de l'any de la picor), etc.
Però no. El gobierno va emetre un comunicat dient-li que s'ho fes mirar. I el ministre Borrell, aquell dels quatre indis, va reblar-ho dient que Espanya no li exigiria a França que demanés perdó pel que aquí havien fet els soldats de Napoleó. Borrell, és clar, prefereix que França toqui la cresta als senadors que firmen manifestos pels drets civils de Catalunya.
Des de la dreta espanyola, López Obrador encara va rebre més pals. En síntesi, li van argumentar que Cortés i companyia s'havien adreçat als indígenes amb actuacions proporcionals i proporcionades. Sempre.
Pablo Casado, de fet, va arribar a titllar les pretensions del mexicà d'ignorància escandalosa. Poques hores després, era Casado qui exhibia una ignorància d'aquestes. Ho va fer en un programa de tele, quan uns nens li van preguntar si Franco havia matat i robat... Ai! Sort que no li van demanar per Mèxic. Els hauria respost: «Res, macos, resulta que una colla d'indígenes s'havien portat molt malament. L'havien liado parda i els van haver d'aplicar un 155 intel·ligent».
