28 de març de 2019
28.03.2019
Diari de Girona

L'atenció

27.03.2019 | 23:24
L'atenció

Aquest nen no posa atenció, sempre està distret». És l'observació que sovinteja quan es diu una opinió sobre el creixement educatiu d'un menor. Fixar el pensament en alguna cosa, tenir una disposició interior que ens prepara per a una activitat, heus aquí un element important per a la maduresa personal. Si no es vol mencionar la paraula atenció, també en valen unes altres: mirament, esguard, precaució, esment, aguait, advertiment. La paraula contrària seria badar. Hi ha un rellotge de sol a la casa del Sobirà de Santa Creu (Osor) amb una llegenda per ser recordada ara i aquí: «No badis i ves per feina».

Massa sovint l'atenció –matèria per ser educada– no ha tingut sort en el creixement personal i es pot arribar a l'edat adulta amb perilloses dosis de distracció. Aterrem a una realitat informativa sobre comportaments socials: l'any 2018 es varen produir a les comarques gironines 1.230 accidents de circulació, dels quals un 25% varen ser per causa d'una distracció; l'informe té tota la gravetat perquè s'està parlant de vides humanes que s'han perdut, i que referides al mateix any 2018 varen ser 45 persones. La distracció pot prendre diverses facetes: a vegades ha sigut l'oblit d'una norma del codi de circulació; el mal ús d'un telèfon; la irreflexió d'un avançament indegut; la desatenció d'uns senyals de trànsit, i uns quants moments indesxifrables resumits en allò d'«una badada». I no oblidéssim mai les faltes d'atenció molt freqüents d'aquells vianants, que, embadalits amb un giny encastat a l'oïda o a la vista, emprenen un pas de zebra amb tota l'empenta del món, sense mirar ni semàfors ni oportunitats.

La realitat és dura: l'any passat, 2018, es va multiplicar per tres el nombre de morts per accident respecte a l'any anterior, 2017. Si la falta d'atenció queda senyalada com a important factor d'accidents de trànsit, ens cal abaixar el cap i reconèixer que en educació humana estem fracassant. El nen que tots portem a dintre continua distret, ara terriblement distret.

Dit això, serà oportú d'observar que la Televisió de Catalunya està programant una sèrie d'entrevistes que es realitzen a l'interior d'un cotxe, més concretament als dos seients davanters: el conductor del vehicle és al mateix temps el conductor de l'entrevista; és a dir, fa dues feines alhora. En algun moment d'aquella conversa creix l'espontaneïtat, la desimboltura, l'atractiu, qualitats que tota entrevista ha de pretendre i aconseguir. Aquesta sèrie d'entrevistes que comentem té el mèrit d'haver obtingut gran interès, excel·lent qualitat i continuïtat. Però el seu plató, l'interior d'un cotxe que circula, amb un conductor que pot anar distret, no fa cap favor a la campanya de posar més concentració a l'acte de conduir. La mateixa TV3 col·labora, tots els començaments d'estiu, en aquelles grans campanyes institucionals en contra dels accidents de carretera, campanyes que solen ser altament serioses fins al dramatisme.

Caldria reconsiderar l'ús del cotxe com a plató. Pot crear-se la imatge d'una certa frivolització de la tasca de conduir un cotxe, per més que doni una agilitat (que sempre cau bé) a l'estimat gènere de l'entrevista periodística.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook