Nou dies abans de les generals de 2015, el president de Ciutadans anunciava la cessió dels seus vots al PP. Gràcies a aquella malaptesa sense precedents, Alberto Carlos Rivera havia de conformar-se amb 40 escons al Congrés, molt per sota de les prediccions. La concessió gratuïta a Rajoy es va perllongar en les eleccions de l'any següent. El secret més ben guardat de 2016 és que la marca taronja dels populars va ser el partit més castigat, en enfonsar-se fins als 32.
Les evidències no van rebaixar l'entusiasme de Rivera pel PP. En la moció de censura de juny de l'any passat, Ciutadans va ser l'únic grup que va donar suport a Rajoy, amb un fervor superior al palpable en les desolades files populars. Fins la canària Ana Oramas va emigrar a l'abstenció, en confirmar-se que Sánchez era inevitable. Amb aquests antecedents, la campanya de les andaluses va començar amb l'únic dubte sobre el moment en què el president taronja s'abraçaria al partit a la seva dreta. I en efecte, va aprofitar una entrevista radiofònica per avançar que se sumaria a qualsevol canvi a la Junta. Així bloquejava el possible sorpasso a la dreta, i es mantenia a distància de la llista de Moreno Bonilla.
Rivera ha tornat a fer-ho, ara «estenent la mà» a la Corunya al PP. Per descomptat que no actua per subordinació, sinó per «obligació patriòtica». El líder de Ciutadans renuncia doncs a les generals d'abril, i es proclama força subsidiària del representant del bipartidisme per la dreta. Els que mouen els fils de Rivera han aconseguit un ninot d'allò més obedient. Amb Arrimadas relegada a la còpia d'una dona Almodóvar, el partit que havia de regenerar la socialdemocràcia i el liberalisme acabarà en pàl·lida còpia d'UPyD. Missió complerta, Ciutadans només va néixer per contraprogramar Podem i fins i tot un aclaparat Casado se sent avui obligat a sufocar la passió desfermada del seu veí.
