Cartes

pere espinet coll Portaveu del grup municipal PAU (Per Anglès Units)

Els anglesencs i les anglesenques som molt conscients de què ha significat la fàbrica tèxtil Burés per a la vila d'Anglès.

El 2008 es va fer la compra per part de l'Ajuntament i els terminis de pagament s'acaben el 2028. Una vegada arribat aquest punt, caldrà parlar amb les administracions adequades per tal d'establir un conveni sobre el deute d'uns dos milions que tenim amb la Seguretat Social i Hisenda degut a la compra.

El deteriorament de les naus 1 i 2 és constant, tal com s'ha demostrat en els diferents informes emesos, així com també les edificacions que recentment s'estan enfonsant i que toquen a la vorera de la carretera d'Olot a Girona.

El nostre grup municipal sempre ha demanat que, pel que fa al conjunt de les naus no operatives, fos la Generalitat qui les posés en ordre i tot seguit les cedís en ús al nostre poble o bé a d'altres administracions.

També s'ha demanat des de l'oposició que es fessin intervencions en els teulats de la nau 3, que és l'operativa, seguint les pautes iniciades el 2011, sobretot pel que fa referència als teulats, ja que als espais remodelats la humitat hi és ben present, i el més greu de tot és que això pot comportar a la llarga un deteriorament.

Caldrà, doncs, entre tots els vilatans d'Anglès, tenir cura d'aquests espais, on molts estan contemplats dins d'un BCIN (bé cultural d'interès nacional), tot obrint aquests espais culturals, històrics i emocionals, ja que la resta de la ciutadania també en som hereus.

Però, qui són aquesta gent?

Xavier Serra Besalú girona

S'ha fet famós a les xarxes socials i a la TV. El teniente coronel Daniel Baena era un perfecte desconegut per a mi fins fa no gaires dies. He anat a guaitar el seu perfil públic a LinkedIn, on mostra la seva progressió dins la Guàrdia Civil (segons ell mateix, hi és des de fa 21 anys i 6 mesos, i ha anat pujant vertiginosament) i el seu ideari mínim: «Gestiono aquella seguretat que no és rendible», escriu de si mateix. És un salvador de la societat. El que no sé jo és si vull que em salvi d'aquesta manera, gestionant la vida d'altres. Els seus informes, ¿són una Bíblia?

I ara, sentint el seu concepte d'insurrecció i sabent que ha signat tota la literatura «post 1-O», jo em pregunto: ¿d'on surt aquesta gent? ¿qui els dona aquest poder sobre la vida dels altres? ¿qui pot aturar-los quan estan en mans d'un Estat com aquest en què s'ha convertit Espanya, ben podridot?

Senyors, tenim un problema: ell és una peça útil per a alguns, que impedeix que res es pugui superar amb llibertat. Ell vigila les nostres idees i escriu papers perquè sigui delicte pensar diferent.

Clar i català, oi?

Perdona'ls Senyor

Antoni Agusti Martí Olot

Fa unes setmanes la sanitat catalana va viure una vaga de l'atenció primària denunciant la sobrecàrrega de treball dels Centres d'Atenció Primària (CAPs). Des de fa molts anys s'ha senyalat com una de les causes d'aquesta sobrecàrrega de treball la demanda injustificada dels usuaris, sobretot per l'augment de visites per motius burocràtics i de poca justificació assistencial, queixa mai abordada des de la Conselleria de Salut.

Em vaig quedar estupefacte quan vaig llegir la campanya institucional que el Departament de Salut ha iniciat fa uns dies, amb l'original títol «Cap al CAP», amb l'objectiu d'incentivar les visites dels usuaris als centres, quan tenim unes xifres de freqüentació de les més altes d'Europa.

Tot això en un entorn de paràlisi institucional, un any més sense pressupostos aprovats i en algunes comarques, com la nostra, amb un augment constant de la població assignada als CAPs.

Sí, són «bona gent», jo també, els ho asseguro. Però mai em posaria a pilotar un avió.

Si em permeten un consell, aquesta vegada no els facin cas. Això també va de propaganda. Hauran notat que una altra publicitat institucional ens fa saber que ara som set milions i mig. Gran notícia.

Si m'accepten un consell, si els preocupa la seva salut i el futur de la sanitat, busquin altres opinions i altres fonts d'informació. Per exemple el llibre del catedràtic de Medicina Antoni Sitges que es publicarà el proper mes d'abril. El títol, Si el preocupa la seva salut no vagi al metge. I sobretot, resin, encara que siguin agnòstics.

Judici o farsa

Jaume Paradeda Pla Riudarenes

Seguint el judici del procés i les tertúlies al respecte, es preveu un final molt desastrós per als acusats i les acusades. La parcialitat del magistrat Marchena queda manifestada cada vegada que intervé, és generós amb l'acusació i restrictiu amb la defensa. La travessa de com acabarà és una incògnita de la qual ningú pot estar segur d'encertar. El desastre d'una condemna dels acusats, també ho serà per a l'Estat espanyol i per la seva justícia, ja que es veurà la poca qualitat democràtica que té el país del «toro y la peineta». En aquest cas crec que, per salvar els mobles de tots plegats, una condemna que s'ajustés als dies que porten de presó preventiva seria una bona sortida per a totes les parts. Mentrestant cal no abaixar la guàrdia i collar els nostres polítics perquè deixin de barallar-se i aconseguir que vagin tots units per obtenir la república catalana i la llibertat dels presos polítics!