30 de març de 2019
30.03.2019

Dia mundial de la felicitat

30.03.2019 | 00:46

Si «tots els sants tenen vuitada» més en tindrà –dic jo– celebrar i parlar sobre la felicitat. Jo vull ser feliç i suposo que l'amable lector també. Tothom aspira a la felicitat, potser per això l'escriptor Milan Kundera va escriure que només hi ha realment una pregunta important a la vida: Per què no som feliços?

D'entrada, les grans institucions mundials no es posen d'acord sobre en quin país la gent és més feliç . Les Nacions Unides (creadora del Dia Mundial de la Felicitat) ens diu en l'informe d'enguany que els països nòrdics són els més feliços i obtenen els primer llocs del ranking –Noruega, Dinamarca, Islàndia i Suïssa– i que Espanya ocupa el lloc 30. En canvi, la macro enquesta mundial Win World Survey, realitzada en 40 països i 30.000 entrevistes, sobre la satisfacció vital de com se senten feliços o infeliços, Espanya ocupa el lloc 13 per damunt d'Alemanya (21), Regne Unit (27) o França (35). La paradoxa està en què països com Filipines i Ghana, tot i ser econòmicament pobres, el 80% dels seus habitants es declaren satisfets amb la seva vida, mentre que Suècia amb la seva riquesa, només estan satisfets amb la seva vida el 57%.

Com pot ser aquesta contradicció d'indicadors?

Per a mi, està en el fet que les Nacions Unides valoren paràmetres objectius de nivell de benestar com poden ser índexs econòmics, implantació de la justícia social, menors desigualtats i bona qualitat ambiental. O sigui, valors objectius externs que poden ajudar al fet de viure amb una certa dignitat, però que no evidencien l'estat subjectiu de com hom se sent satisfet de la seva vida.

D' Aristòtil als nostres dies, s'ha escrit molt i molt sobre la felicitat. Si Amazon registrava fa uns anys uns pocs centenars de llibres, actualment els podem comptar per milers. Literatura, poesia, filosofia, la ciència de la salut però, sobretot, la Psicologia Positiva, han estat les fonts de tonelades de llibres d'autoajuda, la majoria dels quals se centren en el conreu del propi jo, l'hedonisme sempre insatisfet. Sigues feliç ara, Carpe Diem! Experimentar, sentir, són els imperatius publicitaris que inunden constantment i tòxica la nostra ment.

Evidentment que hem de viure l'instant present amb tota la plenitud dels sentits. Uns sentits, massa sovint, cansats o atrofiats per les interferències sonores/visuals de persones tòxiques i d'aparells que distorsionen l'experiència real i única que ens permet assaborir el moment i viure'l intensament. Tanmateix, cadascú és « artífice de su ventura», ens diu Miguel de Cervantes.

Cadascú ha de saber el «per què» faig el que faig i sobretot «per a qui». Quin sentit té tot plegat?

La psiquiatria ens pot ajudar a discernir aquets interrogants. Mentre l'escola freudiana emfatitza el «principi de plaer» i l'escola adleriana destaca «la voluntat de poder», la logoteràpia, fundada pel psiquiatra Victor Frankl, autor del llibre L'home a la recerca del sentit, on narra les seves experiències en els camps de concentració nazi, on va posar en pràctica la seva particular forma de psicoteràpia humanista que es basa en redescobrir el «què» i el «qui» ens dona el «sentit de la vida».

Constantment ens sentim desafiats per estímuls diversos i Victor Frankl ens fa avinent que entre l'estímul i la resposta hi ha un espai. En aquest espai s'hi troba la nostra llibertat de fer o no fer. De tenir una actitud o una altra. En la nostra resposta resideix la felicitat. El que rebérem és sempre el que donem. La resposta engendra el nostre creixement i felicitat. Sabem que de totes les coses que ens afecten només son un problema real el 10%, l'altre 90% del problema es la nostra reacció davant la situació. Prendre consciència del moment present, acceptar-lo i orientar la nostra acció és actuar amb la saviesa del «sentit comú».

La saviesa del recte actuar en la vida és patrimoni de totes les cultures i de tots els temps. Els antropòlegs de la Universitat d'Oxford han descobert el que creuen que són set regles morals universals. Les regles: ajudar la vostra família, ajudar el vostre grup, retornar favors, ser valents, respectar els majors, dividir els recursos de forma justa i respectar la propietat dels altres, es van trobar en una enquesta a 60 cultures de tot el Món.

Permeteu-me que m'adhereixi als anhels del teòleg José Tolentino i potser algun dia ens despertarem per alleujar les espatlles, de les Institucions i publicitaris, d'aquesta responsabilitat tan gran com és ser feliç a la vida. I individualment i en comunitat encetarem nosaltres mateixos la preciosa feina de fundar una humil, imperfect i inacabada ciència de la felicitat.

Aleshores, igualment potser, no ens caldrà el «Dia Mundial de la Felicitat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook