Podríem estar estona buscant qualificatius per definir el que ha passat aquesta setmana en en una televisió alemanya amb Josep Borrell i en trobaríem molts. Jo diria que és un gat vell. L'entrevista -perdó, la part de l'entrevista en què contesta al periodista, gesticula, s'aixeca, marxa, torna i l'esbronca- ha sortit a tots els digitals, diaris, televisions i ràdios. Si el que deia el periodista era mentida o demagògia, Borrell ho tenia tan fàcil com rebatre'l amb arguments. Ningú pot negar que el ministre té recursos suficients per fer front a aquesta i a qualsevol altra entrevista, però va optar per la polèmica. Asseguren que van ser els seus assessors -els mateixos que molt probablement van investigar quin tipus de programa es trobaria el seu cap- els que li van aconsellar que tornés. I ho va fer. Va tornar al plató per rematar la feina i dir-li al periodista com ha de fer la seva feina. Els manuals de política aconsellen analitzar la situació des del punt de vista del relat: davant les preguntes, Borrell s'hauria adonat que el discurs de Carles Puigdemont i Quim Torra ha calat al cor d'Europa i no hauria aguantat la pressió. És una hipòtesi. Però Borrell no és només un ministre; és també el candidat de PSOE a les eleccions europees. Algú s'ha preguntat qui hauria vist l'entrevista, si no hagués muntat el número?
