Mireia Boya ha anunciat que deixa la direcció de la CUP «per un episodi continuat d'agressió psicològica que m'ha suposat una gestió emocional complicada encara oberta». També ha dit que «tot el que ha vingut associat a la repressió de l'Estat [per l'1 d'octubre] m'ha comportat problemes de salut que he amagat sota una cuirassa».

És la sintaxi de la mentida, és la semàntica del mal. En la prosa podrida del seu comunicat s'hi endevinen totes les categories de la vilesa. Covardament fuig en lloc de lluitar, covardament llença la pedra i amaga la mà i no té la decència d'acusar amb noms i cognoms que és com acusen les persones lliures i dignes. I covardament es victimitza en lloc de convertir-se en protagonista de la seva causa, per liderar-la, com fan les persones valentes i íntegres que de veritat volen canviar les coses i no només queixar-se.

Fa petar de riure i és d'un cinisme escandalós que aquesta farsant de pam i pipa gosi parlar d'uns suposats problemes de salut que li ha causat l'encara més suposada repressió de l'Estat, quan la CUP no va fer absolutament res per organitzar el referèndum il·legal de l'1 d'octubre, perquè una vegada més actuà amb la seva tradicional covardia, i mentre el Govern i els seus còmplices armaren la rebel·lió, la CUP era a l'oposició. El jutge Llarena va haver de recórrer a l'humor per despatxar els patètics intents d'aquesta noia volent-se fer la soldadeta en la seva compareixència -quin gran frau ets, Mireia!- quan amb prou feines se la reclamava per desobediència.

Que Boya tingui problemes de salut, no em dubto. Sobretot de salut mental. Però que els atribueixi a la repressió de l'Estat per haver organitzat l'1 d'octubre és una doble mentida tan grossa, una doble impostura tan colossal, que a continuació ja només podia tenir, com ha tingut, la baixesa de fer acusacions sense concretar-les com fan els tirans per excitar els linxaments.

El comunicat amb què Mireia Boya ha presentat la seva renúncia resumeix la mesquinesa. És una metàfora perfecta del mal que la CUP ha fet a Catalunya i de la indigència moral dels seus dirigents, i de llurs idees equivocades i funestes, acompanyades d'actituds totalitàries i d'una prosa contrària als interessos de la Humanitat que adverteix de la presència del mal.

Quan algú vulgui entendre per què el catalanisme ha perdut aquest desafiament a l'Estat, que llegeixi atentament aquest comunicat i en cada frase podrà estirar el fil que el du a la més inevitable i merescuda derrota. Amb persones tan mesquines, tan cíniques i mentideres, tan moralment desfetes, i políticament tan incapaces no es pot construir res que no sigui un simulacre de dements i vençuts que no volen resoldre els problemes ni guanyar les guerres sinó, tout simplement, treure a passejar la seva tara.