31 de març de 2019
31.03.2019
Diari de Girona

Cartes

31.03.2019 | 06:00
Cartes

Opinió sobre la implantació de les normes de contaminació
Arnau Juana Ortiz Cassà de la Selva
A Espanya a partir del 2040 estarà prohibit matricular vehicles dièsel, gasolina o híbrids amb l'objectiu que al 2050 no en circuli cap per les carreteres.
Penso que és una molt bona decisió, ja que tots sabem que el planeta Terra té un problema ambiental greu i que bona part de la culpa la tenen els vehicles de combustió. Per tant, aplicant aquesta llei ajudaríem a reduir la contaminació i seríem un país pioner en aquest aspecte i un exemple per a la resta de països.
A part d'això, les empreses de cotxes també haurien de fer un esforç per disminuir els preus dels models elèctrics, ja que actualment són poc assequibles per a la gent de classe mitjana.
Tot i així crec que el Govern hauria d'ajudar a qui té un vehicle elèctric a través d'una reducció d'impostos o d'altres mesures semblants que incentivessin la sostenibilitat.


Una mirada crítica al judici
JOSEP  MARIA  BOSCH girona
Com que ja s'ha parlat del tema, en molts sentits, m'agradaria fer una anàlisi diferent que fa palès allò «del món a l'inrevés».
Aquelles persones més maltractades, des d'un punt de vista fisiològic: «malmenjades», «maldormides», «malconduïdes», etc. són les que han estat més fermes, més valentes i han donat mostres de més coratge. Per contra, aquelles altres, funcionaris d'alt nivell, amb totes les comoditats a la seva disposició, s'han mostrat desordenades, desorganitzades, perdudes en la sala, etc., tot fent palès que no han treballat mai amb «llum i taquígrafs». En particular l'actuació de l'anterior fiscal general ens demostra que el «tonto» de qualsevol poble, podria assumir, tranquil·lament, el seu paper.
I si mirem allò dels servidors públics envers el sector privat, la cosa encara és més desequilibrada: unes defenses, amb arguments ordenats, preguntes molt ben fetes, «punxant on fa més mal», posant en evidència els de l'altre costat. Per contra, entre els testimonis dels cossos de seguretat, una formació, cultura i, fins i tot educació, clarament deplorables. Són «números», tal com s'identifiquen i, com a tals, no tenen ni la més petita personalitat: els han dit que repetissin «tumulto», «violencia», «insurrección», etc., i així ho fan, però a l'hora d'argumentar per contestar les defenses, s'enfonsen totalment.
I entre les persones amb càrrecs importants€ com pot dir Rajoy que no recorda si va parlar amb Urkullu i si ho va fer en presència o per telèfon?... Si això és el més important de la seva presidència€ si és que va fer quelcom important. I la Soraya va evidenciar, també, que la seva alçada personal no és pas superior a la seva alçada física€ quina pena!
En definitiva, una farsa i un tip de riure, si no fos pel que hi ha en joc, no només per als acusats, sinó per la pobre imatge del país.


Els barris
i la seva gent
Maria Lao Hernandez GIRONA
Fa temps la meva família i jo ens hem hagut de traslladar d'habitatge. Em feia molta il·lusió i en tenia moltes ganes, sabia que trobaria a faltar la meva habitació o aquells racons de casa que s'havien convertit ens espais màgics, però mai havia arribat a pensar que trobaria a faltar el meu barri i la seva gent.
Trobo a faltar sortir de casa per anar a buscar el pa i desitjar-nos mútuament bon dia amb la flequera, saludar la Marta de la fruiteria, que sempre em regalava un somriure i de tant en tant algunes maduixes, que sempre eren d'agrair, o en Jaume de la carnisseria, que sempre que em veia em preguntava pels de casa. Trobo a faltar els meus veïns, els que indirectament m'han vist créixer, els que quan arribava el Nadal ens enviaven felicitacions i ens portaven xocolatines, els que et regalaven hortalisses del seu hort o els que t'havien arribat a fer de professor particular quan més ho necessitaves. Trobo a faltar sortir de casa i sentir-me com a casa.
Els barris són elements que ens acompanyen al llarg de la nostra vida molt importants i no sempre els donem la importància que es mereixen. Ens veuen i ens ajuden a créixer com a persones, ens ensenyen a cuidar el nostre entorn i la gent que diàriament ens envolta. Es creen llaços invisibles, però que cadascuna de les persones que viuen amb aquests els senten molt seus. Els barris s'han d'estimar, s'han de respectar, s'han de treballar i s'han de cuidar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook