El president de la Generalitat, Quim Torra, va proclamar dijous que «la prioritat del Govern són les polítiques socials». Com a frase per a un titular està molt bé, però les accions del seu Govern no sembla que vagin per aquesta línia. Tota declaració d'intencions, com és aquesta, ha d'omplir-se de contingut. I el contingut de les polítiques socials s'ha de reflectir en els Pressupostos, que són la principal eina per mostrar les prioritats polítiques d'un Govern. Però resulta que a Catalunya, en un cas insòlit en les democràcies occidentals, des de l'any 2009 cap pressupost de la Generalitat no s'ha aprovat quan corresponia. En els darrers deu anys, s'han registrat quatre pròrrogues pressupostàries. Els últims aprovats daten ja de 2017. L'actual executiu de Quim Torra no ha fet res per aprovar uns nous comptes públics, llevat de penjar una proposta a la web de la Generalitat. No s'han presentat formalment en el Parlament. I tot sembla indicar que no hi ha ni intenció de debatre'ls a la Cambra, ni de presentar una moció de confiança, ni tampoc de convocar eleccions, com va fer Pedro Sánchez quan no va aconseguir tirar endavant els de l'Estat.

Sense pressupostos, més enllà de cobrir les necessitats del dia a dia de l'administració catalana, no hi ha ni inversions ni polítiques socials. Són constants els laments de diferents sectors de la societat catalana per la paràlisi del Govern de la Generalitat. La Sanitat és una de les àrees més afectades. Primer van ser les retallades en l'etapa d'Artur Mas i Boi Ruiz i ara la falta de planificació, inversions i d'un pla de xoc per revertir els retards generalitzats que van des de la primera visita al metge de família fins a les intervencions quirúrgiques, passant per les proves diagnòstiques. Aquesta setmana hem conegut que l'increment de la llista d'espera per operar-se és imparable. Des que Quim Torra presideix la Generalitat, ha crescut un 10% després d'haver-se aconseguit reduir lleugerament entre maig de 2017 i abril de 2018 gràcies a una injecció de 57 milions d'euros. El temps d'espera per a les proves diagnòstiques encara és més alarmant: ha crescut un 23,5%. A les comarques gironines, el nombre de persones que esperen una operació quirúrgica s'eleva a 16.560 (un 9,38% més que fa un any). I ha crescut un 12,33% el nombre de pacients pendents d'un procediment sense terminis garantits.

Ningú no va reflexionar sobre les conseqüències de rebutjar els pressupostos de l'Estat? Presentarà algun dia el Govern de la Generalitat un programa d'actuació real sobre unes polítiques socials que estan en precari? Sabrem algun dia alguna cosa de la Consellera de Salut, Alba Verges, fins ara absent de l'escena pública? Les alarmants xifres de la sanitat catalana (la tercera comunitat autònoma amb més dies d'espera per operar-se, entre moltes altres mancances) mereixen respostes dels responsables polítics.