Eleccions periòdiques i imperi de la llei no són sinònim de democràcia. Convé recordar-ho aquests dies en què des d'altes magistratures i testes coronades se'ns recorda que «no hi ha democràcia fora de la llei». Excepte -cal respondre- quan estar dins de la llei significa estar fora de la democràcia. Llavors pot ser necessari exercir-la en contra de les lleis que la limiten.

No estem parlant només de dictadures pures i dures. No estem parlant només de les petromonarquies a les quals Occident no reclama el mateix respecte dels drets humans que exigeix a altres països. Estem parlant de règims amb partits polítics, amb teòrica separació de poders, amb eleccions generals i locals, amb constitucions semblants a les democràcies més aposentades, i que tanmateix utilitzen l'imperi de la llei, democràticament aprovada, per fer callar l'oposició i empresonar la discrepància.

Fa uns dies, el Parlament rus ha aprovat una llei que castiga amb fortes multes, i presó en cas d'impagament, a qui utilitzi les xarxes socials d'internet per difondre informació «ofensiva per als símbols de la pàtria». Una majoria aclaparadora dels diputats ha votat a favor de la nova tipificació. Els que s'hi oposen argumenten que la definició de les infraccions és prou fosca i confusa perquè pugui ser utilitzada amb finalitats de censura política.

És un exemple, recent, que podem sumar a molts altres exemples procedents de països, alguns de la nostra vella Europa, on, amb eleccions i pluripartidisme al davant, l'imperi de la llei asfixia la democràcia; on per exercir realment la democràcia pot ser necessari desafiar l'imperi de la llei.

No cal dir que el govern de qualsevol d'aquests països rebutjarà que se li puguin formular aquestes acusacions, i fins i tot s'ofendrà si el comparen amb altres que van coixos del mateix peu. Nosaltres -diran- som un estat de dret, social, democràtic, participatiu, constitucional, i mitja dotzena més d'adjectius, que celebra eleccions cada dos per tres, que forma part d'organismes internacionals dels quals no ha estat expulsat.

L'imperi de la llei caurà com una maça damunt del cap dels lliurepensadors que ofenguin els símbols de la pàtria russa, i la fiscalia decidirà quins són aquests símbols i quan s'ofenen. Tot això d'acord amb una llei que ha complert tots els requisits de tramitació. Tot molt democràtic a la seva manera.