Els titulars de la premsa econòmica tendeixen a la metàfora a causa d'una mena de tropisme inexplicable en una ciència exacta. Però l'economia, com demostra la realitat, ni és ciència ni és exacta. D'aquí que generi notícies més pròximes a la ficció que a la no ficció. Per cert, que algun dia hauran d'aclarir-nos per què en els suplements literaris es denomina d'aquesta manera (no ficció) l'assaig. És que es tracta d'un gènere que no té trets específics, de manera que només és possible analitzar-lo per oposició a la novel·la? Ves a saber. Ens ve a la memòria una frase d'El riu de la consciència, l'últim llibre d'Oliver Sacks, que diu així (cito de memòria): «Tota veritat és una veritat narrada». Vol dir que tota veritat és un conte. Una altra cosa és que sigui bo o dolent, però això avui no toca.

Tota veritat econòmica és una veritat narrada. «El mercat de deute dels EUA emet senyals d'alarma», deia un recent titular d'El País. Si es llegeix a poc a poc, espanta, entre altres coses perquè hem après a tenir-li por al mercat de deute dels Estats Units. L'última vegada que va emetre senyals d'alarma va succeir la caiguda de Lehman Brothers, que tant de mal ens va fer a vostè i a mi, tot i no tenir res a veure amb els germans Lehman. A veure, no és que un sàpiga del cert el que és el mercat de deute. Tampoc sap a ulls clucs el que és un aneurisma, però preferiria evitar-lo. Si ens diguessin que el Producte Interior Brut està a la vora de l'ictus, ens posaríem les mans al cap tot i no tenir coneixements de medicina. La vida ens ha fet cauts i temorosos. A més, hem llegit moltes novel·les i hem vist moltes pel·lícules que acabaven malament. De manera que l'emissió de senyals d'alarma per part del deute dels EUA ens posa els pèls de punta.

Adverteixin, d'una altra banda, que la frase converteix el deute nord-americà en una mena d'ésser viu capaç de demanar auxili a crits. Ignorem com és el rostre del deute i el so de la seva veu, però la nostra imaginació no té límits. Podem escoltar el seu cruixir de dents. Davant la qual cosa només se'ns ocorre posar-nos de genolls per demanar al cel que no ens castigui amb una altra crisi com la del 2008. Tot molt científic, com l'economia. Molt novel·lesc, volíem dir.