Florentino Pérez, president de la constructora ACS, va respirar profund i va entrar al despatx del màxim accionista de la companyia, Florentino Pérez. Amb els caps mai se sap. Va saludar amb més entusiasme del que va rebre a canvi i, obedient a una ordre canina, es va asseure. Alternant la mirada entre els dos camps visuals llindants de l'informe imprès i de la cara a l'altra banda, Florentino Pérez va resumir amb veu freda els resultats, va avançar que, donada la circumstància nacional i internacional, mereixia per ells un augment en els seus ingressos d'un 15% i va clavar la mirada i la conversa en un silenci incòmode.

Florentino Pérez va empassar saliva, va deixar sonar uns segons estrepitosos com campanades, va recompondre interiorment el to que portarien les seves paraules i amb gravetat va anunciar que de cap manera estava disposat a acceptar un augment de la seva retribució anual superior al 5%.

El màxim accionista va perdre la vista en el fons sud del seu despatx, més enllà d'on arribava la seva vista i va deixar anar l'aire pel nas com si la irritació li hagués punxat un pneumàtic.

- Ets el Messi dels presidents de constructora -va etzibar, enrabiat-. Quinze per cent i una aportació de dos milions a la teva pensió, perquè arribi als 43 milions.

Florentino Pérez va descavalcar les ulleres, va calcular on eren els ulls del màxim accionista, imponent al contrallum, i va argumentar amb gel.

- El meu temps val tants diners que no puc perdre'l en negociacions. Deu per cent o dimiteixo. 5.390.000 en metàl·lic i 1,36 milions d'aportació a la pensió. Ni un euro més.

El màxim accionista va acceptar en el mateix gest, imperceptible, l'oferta i la derrota. Florentino és un negociador diamantí, va pensar.