02 de abril de 2019
02.04.2019
Diari de Girona

Cartes

02.04.2019 | 01:05
Cartes

Pregunta a la JEC
Joan Carles Alonso FLAÇÀ
Fa temps que em dona voltes al cap la pregunteta, però ara, veient les resolucions de la JEC, ja m'ha pujat la mosca al nas i no me'n puc estar:
No soc un llaç, no soc groc, ni soc una pancarta...
Segons el meu DNI, soc ciutadà espanyol (espero que per poc temps).
A més, crec, pertanyo a la societat, i no soc militar, per tant, soc civil i soc català.
Em sento profundament indignat quan algú fa servir la meva condició per donar nom al seu partit polític i, per tant, incloure'm en el seu cens electoral sense el meu consentiment.
Per què no s'obliga a fer desaparèixer tot allò que s'apodera de la meva identitat sense el meu permís i sí que s'hi obliga sota penes de multa i/o inhabilitació allò que sí que m'identifica?
Llibertat presos polítics i exiliats. Fora usurpadors d'identitats.


Atenció a l'accidentat
Anna M. Trias Bofill girona
El dia 22-1-2018 vaig tenir un accident de trànsit. Vaig quedar atrapada dins el cotxe per la sabata. El cotxe es va incendiar, afortunadament el van poder apagar. Vaig patir un vessament a la melsa i em va quedar destrossat el braç esquerre. L'altre cotxe implicat, els seus ocupants eren un matrimoni gran amb un gos al maleter, no es van fer res; ells, el gos el van haver de sacrificar, segons l'atestat, degut a les lesions de l'accident. Quan em va venir a buscar l'ambulància amb els Bombers, el primer que vaig dir és: «Què ha passat? M'he distret». Els de l'altre cotxe en cap moment es van interessar, que jo recordi, pel meu estat, mentre que jo només demanava com estaven. El de l'ambulància els va dir als Mossos que jo havia dit que «m'havia ajupit», cosa que no vaig dir mai. Degut a aquestes paraules del de l'ambulància i al fet que no hi ha testimonis, l'advocat no vol anar a judici perquè «no ho veu clar». Tinc seqüel·les físiques per tota la vida, i un any després encara tinc operacions pendents i rehabilitació. 
Demanaria als de l'ambulància que no fessin declaracions al respecte de l'accident, perquè una paraula seva decanta la balança cap a un costat o cap a l'altre, com m'ha passat a mi. La se­va funció és atendre l'accidentat, valorar l'escala de Glasgow, etc., no han de dir res del que diu l'accidentat, perquè en aquells moments no s'és gaire conscient del que es diu i s'està molt espantat. 
Gràcies a aquestes paraules del de l'ambulàcia i a la covardia dels ocupants de l'altre cotxe, no tinc dret a cap indemnització.
Podria assegurar quasi contundentment que la culpa no va ser meva, i que consti, em sap molt greu això del gos (jo també en tinc de gossos, i me'ls estimo molt), però és un gos, i jo, una persona.


Farts de l'ajuntament centralista
Aniol Peya del Moral Girona
Escric per manifestar que l'Ajuntament de Girona té abandonat el barri de Sant Pau. Vehicles abandonats, els veïns avisem i es triga més de 4 anys a retirar-los. Bosses d'escombraries en papereres més d'una setmana allà fent ferum, tenim veïns incívics i un ajuntament que ens abandona. El pitjor és l'estat del parc que hi ha al carrer Joan Maria Pou i Camps, tot un camp de mines per als infants; veig més gossos que nens dins el tancat. No es recullen les deposicions dels gossos. Les herbes creixen lliurement i els jardiners de l'Ajuntament ho ignoren.
Ja n'hi ha prou, no som ciutadans de segona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook