El pobre Ramón Cotarelo, cinquanta per cent del celebrat duet Cotarelo y Talegón contra el gang del Chicharrón, el tenen en un no viure. Fa mesos, la CUP de Tarragona el va allotjar en una habitació d'hotel que no tenia ni taula, ni cadira, ni wifi, ves que no fos un meublé, on aquests accessoris són sobrers i només cal un llit, un bidet i vídeos porno a mansalva. En Cotarelo, en lloc d'aprofitar l'avinentesa per rememorar ardors juvenils, va optar per l'«aquí us quedeu», que fa tota la vida que ho diu a companys de viatge i hi està més habituat.

Quan ja tenia oblidat aquest desdeny d'un independentisme que ha abraçat amb la fermesa de qui agafa una mamella i no s'hi desenganxa ni a trets, ara JxCat el menysprea posant-lo suplent en la candidatura per Girona. Vesteix-te com un jove revolucionari a la teva provecta edat convertint-te en riota general, parla català de manera risible, pentina't els cabells blancs amb cueta com si encara anessis a l'institut, trasllada't a viure a una Girona provinciana i casposa, apareix fent el ridícul a tots els mitjans, adopta postura juvenil en les fotos encara que et costi no poder dormir a la nit de dolor a les articulacions, i total, per què? Perquè el marquès de Waterloo incompleixi la promesa i et relegui a la llista.

No se'l pot fer anar així de corcoll. A aquestes edats -perquè Cotarelo ja té una edat, encara que la seva forma de vestir intenti desmentir-ho- un home necessita estabilitat. Els canvis bruscos poden ser fatals, no són pocs els casos de jubilats que es busquen en una llista electoral i en veure's de suplents pateixen un ictus. A un senyor que enfila l'hivern de la vida i que abraça l'independentisme com la darrera oportunitat de ser algú, no se'l pot marejar. Una cosa és que calgui dir-li les coses moltes vegades perquè les entengui i l'altra que cada vegada se li diguin diferents, per Déu, que no teniu cor.

- «On podria jo viure del xollo sense fotre ni brot? Mmm, a Catalunya tenen fama de ser gent seriosa i de tractar amb veneració qualsevol que els segueixi la veta»- va pensar un bon dia.

I cap a Catalunya va anar. Tot, per acabar en un meublé i de suplent en una llista on en canvi hi ha tots els amics del president fugit. S'imposa una campanya: jo també soc Cotarelo.