Ja vam explicar-ho quan es va donar la mateixa circumstància a les eleccions del 21 de desembre del 2017, convocades per Rajoy a l'empara del 155. I ara ho haurem de tornar a dir, perquè la Junta Electoral Central ha tornat a prohibir a TV3 que utilitzi la paraula exiliats per referir-se a Carles Puigdemont i la resta de dirigents independentistes que romanen a l'estranger perquè si tornen els detindrien, i també li ha ordenat que no parli de presos polítics per referir-se als que estan sent jutjats al Tribunal Suprem i que entre sessió i sessió tornen a la garjola. El que hem de dir és el següent:

Primer, que segons el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua, gens sospitós d'independentisme catalanista, «exiliado» significa «expatriado, generalmente por motivos políticos». «Expatriado», al seu lloc, vol dir «que vive fuera de su patria». Per tant, un exiliat és algú que viu fora del seu país, generalment per motius polítics. Com ara els que ens ocupen. Es veu que la Junta Electoral Central té més autoritat lingüística que l'Academia.

Segon, que segons Amnistia Internacional, «pres polític» es pot aplicar a «qualsevol pres el cas del qual tingui un element polític significatiu: la motivació dels actes del pres, els actes en si mateixos, o la motivació de les autoritats». Es veu que en matèria de defensa de les llibertats polítiques, la Junta Electoral Central, la JEC, és una autoritat amb més crèdit mundial que Amnistia Internacional. Una JEC en la composició de la qual són majoria els magistrats del Tribunal Suprem, el mateix organisme que està jutjant i que dictarà sentència als processats del procés.

La resolució de la JEC ens convidaria a fregar-nos els ulls si no estiguéssim curats d'espants i si no les haguéssim vist de tots colors -de tots excepte del groc, que va arribar a prohibir a les fonts públiques de Barcelona. I si no hi estiguéssim igualment avesats, també ens estranyaria la queixa de Ciutadans que ha donat peu a la prohibició del diccionari.

Un partit que es proclama com a liberal hauria de saber que els usos populars del llenguatge no es poden aturar per resolucions de l'administració, i que aquestes produeixen fins i tot l'efecte contrari.

N'hi ha que pateixen una mena de dèficit de percepció sensorial que els porta a confondre la realitat social amb la normativa oficial, i a creure que la segona determina la primera. S'equivoquen.