Estem a poc més d'una setmana de començar un cicle electoral estrany. Inèdit. Mai com fins ara, llevat dels primers anys de la recuperació de la democràcia, ens havíem trobat en un cicle electoral tan convuls, intens i imprevisible.

En menys de dos mesos, haurem dipositat el nostre vot en quatre urnes: Congrés, Senat, eleccions municipals i Parlament Europeu. I a més, en la majoria de comunitats autònomes, hi haurà també la urna autonòmica. Si a més tenim en compte el més que previsible avançament electoral en àmbit català en els propers mesos -tardor?-, veurem que haurem votat tot el que es pot votar en pocs mesos. Haurem cremat un cicle electoral en molt poc temps. I això és novedós.

Els cicles electorals són els períodes de temps en els quals s'encadenen una sèrie d'eleccions. Normalment solen durar dos anys i durant aquest període la convocatòria a les urnes serveix per reforçar o contraposar el resultat anterior. En aquest cas, però, tot això passarà bàsicament en un mes. Entre el 28 d'abril i el 26 de maig. Un mes i mig si tenim en compte la campanya. Una bogeria.

Els partits que estiguin més en forma durant aquesta primavera tindran un avantatge que pot traduïr-se en l'acumulació de molt de poder. Només recordo una situació similar i va ser el període entre les eleccions catalanes de la tardor del 2010 i les municipals de maig del 2011. En aquest període l'antiga Convergència i Unió va ser capaç d'acumular la seva màxima musculatura electoral que en part encara conserva. En aquelles catalanes, Artur Mas va treure 62 diputats, 1,2 milions de vots. Aquella victòria va impulsar la victòria de CiU a moltes alcaldies -entre elles la desitjada Barcelona- i les quatre diputacions catalanes.

Sens dubte, la influència de les eleccions catalanes del 2010 va ser decisiva a les municipals del 2011. El cicle electoral guanyador estava plenament activat encara que hi hagués sis mesos de diferència entre unes eleccions i unes altres.

Com influirà el resultat de les eleccions del 28 d'abril en unes municipals que es portaran a terme amb només un mes de diferència entre unes i altres?

Aquest és el tema. No hi ha cap dubte que el resultat del 28-A influirà en el resultat del 26-M. La pregunta és com.

És cert que són eleccions totalment diferents, i que unes tindran una lògica plenament espanyola i en canvi, en les altres, el marc local serà determinant però d'influència n'hi haurà. Veurem amb quin grau i en quin sentit.

Pot influir en tres sentits diferents i no podrem sortir de dubtes fins les enquestes postelectorals que es faran al juny.

La primera possibilitat és que el resultat electoral d'abril es tradueixi en un impuls cap a la força guanyadora. Tot sembla indicar que el PSOE acabarà governant amb claredat el 28 d'abril. Si això succeeix, el resultat del PSC serà molt bó. Es pot traduir això en més suport cap a aquest partit i els altres que creixin en les eleccions de maig? Sembla que sí. Almenys en els territoris on aquests partits tenen una forta implantació. El tema serà veure'n la magnitud. Hem de tenir en compte que la participació serà diferent entre unes eleccions i unes altres i la gent que hi participarà, també. És molt probable que tinguem una abstenció diferenciada entre unes eleccions i unes altres.

La segona possibilitat és que, justament, les eleccions del 28 d'abril serveixin perquè l'elector que vota més en clau «espanyola» es desfogui i no vegi la necessitat d'anar a votar el 26 de maig. I amb menys motiu si la seva ciutat més o menys funciona. És a dir, hi podria haver unes eleccions que es desenvoluparien clarament en el marc espanyol -28-A- i unes altres que estarien aïllades d'aquest marc -26-M-, una part important de l'electorat ja s'hauria desfogat i no veuria la necessitat de tornar a votar al cap d'un mes. Serien unes eleccions més «locals» del previst. Aquesta hipòtesi és plausible només en el marc català. A la resta de l'estat, les eleccions municipals seran vistes sens dubte com una segona volta de les generals. Però en canvi, a Catalunya, no sembla que això hagi de passar. Bàsicament perquè els partits que són alternativa a la resta de l'Estat -PP, Ciutadans, Vox o PSOE i Podem en cas de victòria de les dretes- no tenen tanta representació territorial ni força electoral a nivell local. La implantació dels partit sobiranistes al territori distorsiona i evita aquesta segona volta a Catalunya.

Per tant, la tercera hipòtesi, l'efecte rebot, és potser la més difícil. És a dir que els electors castiguessin el resultat del 28 d'abril amb un resultat de signe contrari és difícil que es produeixi a casa nostra, encara que és ben plausible a nivell espanyol. Hi pot haver un cert rebot als nostres municipis, però no serà amb la suficient força com perquè hi hagi gran canvis.

Veient doncs els tres efectes que poden tenir els resultats del 28 d'abril serà molt interessant analitzar els resultats del 26 de maig i en quin sentit els resultats han influït sobre el vot.

De moment no podem fer gaire res més que esperar i seguir les campanyes. El consol és que després de la tempesta, arriba l'estiu.