Una «summit» massa barcelonina... i sense la massificació

Abans que res, cal dir que benvingudes siguin totes les iniciatives enfocades a debatre i millorar el sector turístic, i encara més si realment tracten els temes de la massificació i la qualitat. Però dit això, en aquest cas l'enunciat sembla massa superlatiu per diverses raons que exposo a continuació.

En primer lloc, perquè tot i que els organitzadors d'aquesta «Summit Barcelona» diuen que l'objectiu és analitzar el fenomen d'un turisme massificat i la seva evolució cap a un model més sostenible i de major qualitat en les grans ciutats europees i que per a això «Barcelona és un escenari perfecte, per la seva indiscutible capacitat d'atracció i el valor de la seva marca...», el tema de la massificació només apareix a l'enunciat general però no en els de les ponències ni de les taules rodones.

En segon lloc, perquè, tot i que anuncien com a tema «les grans ciutats del Mediterrani enfront del fenomen turístic en el segle XXI», en el programa gairebé no hi ha ponents de cap ciutat tret de Barcelona. I de la resta del Mediterrani només una representant de Malta i una de la regió de la Toscana. Per això, sembla massa pretensiós afirmar que «el Summit serà un fòrum de debat, de caràcter internacional i únic a Europa». De la mateixa manera que també sembla un excés verbal afirmar que «el cim impulsarà i desenvoluparà un nou model turístic per a les grans ciutats europees, des d'un punt de vista internacional, públic i privat».

Respecte dels possibles destinataris o públic assistent a les jornades, els organitzadors sostenen que «es dirigeix a l'àmbit professional i líders de grans marques globals nacionals i internacionals, ciutats turístiques espanyoles i de la resta del món, grans infraestructures (aeroports, autopistes, alta velocitat?), sector turístic, tecnologia orientada a la informació, gestió i creació de mitjans de pagament i escoles/universitats de turisme i negocis». S'haurà de veure si realment s'hi apunten, previ pagament d'una quota d'inscripció.

En conseqüència, em fa la impressió que aquest «Summit Barcelona» serà un acte molt barceloní i endogàmic i poc internacional i de la resta del món, sense ponents d'altres ciutats mediterrànies com ja he esmentat.

També he dit, de bon començament, que tot i que la massificació turística surt com a paraula al títol no es troba de manera explícita en l'índex dels continguts, el qual es concreta en la governança del turisme: ciutats europees; sostenibilitat dels recursos a les ciutats de destinació; grans infraestructures turístiques; l'impacte del turisme de qualitat en el conjunt de l'economia; el turisme de qualitat i el seu impacte en l'economia en l'era de les persones; atractius per al turista de qualitat: comerç, oci, cultura, gastronomia, experiències, mitjans de pagament, innovació, tecnologia, comunicació?

Del que sí que es parlarà, i molt, és de turisme de compres, un tema que no apareix al títol. I és d'estranyar perquè la trobada «és una de les iniciatives que desenvolupa The Shopping & Quality Tourism Institute», que es defineix com «el think tank que analitza i impulsa el turisme de qualitat i de compres a Espanya», segons les seves paraules. Es fa, doncs, una assimilació de turisme de qualitat amb compres... probablement de productes de luxe. Però la qualitat, en el turisme, és quelcom molt més ampli i extens que les compres a les botigues del passeig de Gràcia, l'associació del qual tindrà el seu president entre els oradors.

A banda d'alts càrrecs d'algunes administracions turístiques, el que resulta difícil d'encaixar en una cimera sobre «Turisme de qualitat versus Massificació turística i les grans ciutats del Mediterrani enfront del fenomen turístic en el segle XXI» és haver trobat en el programa representants de Repsol, de Saba, d'Aigües de Barcelona, d'una immobiliària, d'Oracle Ibèrica i de Clear Channel.