He escrit sovint en aquest Diari sobre els Palol, una nissaga d'escriptors, historiadors, poetes, arqueòlegs, novel·listes que ha anat alternant els patronímics Miquel i Pere de forma successiva. Ara s'acosta el 12 d'abril i com cada any recordarem aquelles eleccions municipals de 1931 que van desembocar en la Segona República Espanyola.
Miquel de Palol Felip (Girona, 1885-1965), home del primer modernisme iconoclasta gironí amb la colla de l'Enderroch, tindria un paper preponderant en la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya i esdevindria el primer tinent d'alcalde del nou Ajuntament que va fer alcalde Miquel Santaló. Aquest, ocupat amb d'altres tasques a Madrid, va deixar de forma molt sovintejada el dia a dia de la vida municipal en mans de Palol que va esdevenir la figura visible del nou Ajuntament en la gestió de la quotidianitat.
Precisament aquest compromís polític amb el republicanisme gironí convertiria Palol acabada la guerra en un exiliat interior, una veu silenciada, un home reclòs, entristit pel saqueig de la biblioteca i dels seus papers i pel trist destí de la ciutat i el país derrotats. Algun dels seus poemes tradueixen aquest estat d'ànim i perforen l'ànima gironina amb un sentit dramàtic de molta profunditat.
La seva obra ha estat finalment profusament rescatada i editada. En aquesta tasca ha excel·lit en els darrers temps la Fundació Valvi i Curbet edicions que han reeditat diverses obres ( Jueus, edició de Pep Vila, 2005; Camí de llum, edició de Iolanda Vila, 2009; i , Girona i jo, edició de Pep Vila, 2010).
Per damunt de tot hem de subratllar l'edició de l' Obra poètica completa, amb una edició (2016) a cura d' Esther Fabrelles i amb un pròleg meu i ara fa uns mesos (2018) l'edició de l' Obra teatral completa (1899-1935), amb estudi i edició de Iolanda Vila Serra.
Tant Ester Fabrelles com Iolanda Vila havien dedicat les seves respectives tesis doctorals a Miquel de Palol i la sortida que la Fundació Valvi ha donat a aquests treballs acostant-nos a les Obres Completes de Palol és un servei rellevant que s'ha d'agrair. He d'afegir, però, que la poesia i les memòries de Palol ja havien tingut edicions anteriors, sovint incompletes, mentre que el teatre apareix en aquest volum editat per Iolanda Vila com una novetat gairebé absoluta.
La novetat prové sobretot del fet que de les set obres teatrals de Miquel de Palol només tres havien estat editades i representades mentre que quatre, algunes representades i altres no, havien romàs inèdites.
Concretament van romandre inèdites Lo tercer amor/Les dugues cartes, escrita el 1899, Cadenes escrita el 1909 i representada el 1914, El clavell roig escrita el 1925 i Jueus escrita el 1935, de la que se'n feren algunes lectures, però va romandre inèdita fins que en Pep Vila la va rescatar.
En canvi, Senyoreta enigma, escrita el 1919 va ser estrenada el 1920 i editada el 1921, L'enemic amor, escrita el 1920 fou publicada i estrenada el 1921, i Les petites tragèdies escrita el 1921 i fou estrenada també el mateix any i editada el 1923.
Iolanda Vila tipifica els temes dominants en l'obra teatral de Palol: un model de dona entre tradicional i liberal, la societat burgesa, la irrupció més tardana del proletariat, les relacions socials, la dialèctica Barcelona/províncies viscuda des d'una ciutat provinciana, l'arribada d'un nouvingut, estrany i foraster, l'amor triangular, esdevenen l'armadura d'unes estructures dramàtiques que en el cas de les obres editades i estrenades van tenir una acceptació i recepció notables.
Palol, de fet, atorgava al teatre un valor de prova i de termòmetre de la popularitat i difusió de la pròpia obra i adoptà i adaptà l'evolució del teatre comercial català en un intent només reeixit a mitges de ser ben acollit i àmpliament representat. L'obra, però, entraria en col·lapse després de la tragèdia de la Guerra Civil i si la poesia de forma diversa i dispersa i la novel·la van seguir deixant la seva empremta el teatre va esdevenir un gènere palolià gairebé oblidat.
El mèrit d'aquesta edició és, doncs, de revalorització, d'exhumació, de descoberta, de contextualització, de documentació i d'informació. Iolanda Vila va a les fonts dels arxius, familiars i institucionals, a la premsa de l'època, a les fonts orals i presenta un volum d'alt valor testimonial i científic, amb dades, annexos, bibliografia i documentació que avalen la recerca feta. Poesia completa i teatre complet posats de costat configuren un corpus essencial per a la identificació, valoració i projecció de l'obra paloliana.
Sorprèn una mica, però això no resta cap mèrit al valor d'aquesta edició, que Iolanda Vila citi el treball d'Esther Fabrelles a partir de la seva tesi de doctorat i no faci esment de l'edició de l' Obra Poètica Completa publicada tres anys abans a la mateixa col·lecció. Teatre i Poesia es complementen i es donen valor mútuament.
