05 de abril de 2019
05.04.2019
Diari de Girona

El xuixo de la vostra vida

05.04.2019 | 01:07
El xuixo de la vostra vida

Com és sabut, el guanyador del concurs del millor xuixo del món –tot i que és una pasta gironina i, a tot estirar, catalana– ha estat un jove pastisser-flequer de Padrés de Banyoles. No obstant, hi ha qui opina que en aquesta ciutat són millors els de Can Japet. I potser encara millor els de la fleca de Corts, si bé només els fan per encàrrec i de tant en tant.

A casa, a pagès, vivíem de ple la cultura del pa i les coques, ja que teníem un forn que llogàvem i que estava a casa i feix de fleca. Tota la meva infància vaig créixer amb olor de feixines (braçats de fusta i brancatge de pi per escalfar el forn), de llevat, de massa llevant durant hores, de pa acabat de fer. De fet m'hi passava moltes hores, sobretot a l' hivern, quan s'hi estava calent. Recordo que sovint –era en plena postguerra– el flequer obria una llauna de sardines i en berenava tota la família, ell, la dona i un o dos fills. No me'n varen donar a mi, i m'«ennaigava» (vol dir quan algú cobeja un menjar i no el pot haver, al Pla de l'Estany i en alguna altra comarca). Naturalment era impossible que me'n donessin, les sardines no arribaven per a tothom! Aquest forner es va jubilar o va anar a un altre lloc, i va ser substituït per una parella de flequers joves, amb els quals connectava més i encara hi passava més hores. Després de tot un estiu de feina enrunant una part vella de la nostra casa –una esgotadora feina d'esclaus, cal dir, però, que abans els nens, sobretot a pagès, teballàvem. Els pares, després d'insistir-hi molt ens va comprar un petit «tocadiscos» Dual (un artilugi portàlil que, de ben segur, els millennials ni sospiten que existís!). Jo el portava a casa els nous flequers, i a la botiga, escoltàvem música (discs de 45 revolucions, petits els long plays encara no eren accessibles, si més no per a les nostres butxaques). I, de pas, van introduir una novetat sensacional: feien uns xuixos boníssims, els millors que he menjat mai. Puc dir que bescanviàvem música per xuixos!

Però a Banyoles, els xuixos més excelsos –que encara recordo avui– eren els de la confiteria Can Ciurana: reblerts de crema ben perfumada, llisos, gens oliosos –és a dir, no cruixents, avars de crema i amb olor de refregit, que són els que ara predominen.

A Banyoles i la seva comarca els xuixos eren molt estimats, ja que era la pasta preferida pels vilatans i sobretot pels pagesos. El dia de mercat en compraven sempre, i quan no n'hi havia a casa la meva àvia sovint me'n portava un. També eren apreciats els de can «Mingurell» ( Manel Soler, al carrer Mercadal), Can Boix, a l'actual Av. dels Països Catalans, i Can Palmada a la plaça Turers, can Mercader (plaça Major), Can Mílio Figueras (carrer Major) i altres. A la mitja part dels cinemes, eren molts –amb pistrincs– els que sortien per anar a comprar xuixos. Malauradament, totes aquestes pastisseries han desaparegut.

Quin és el xuixo de la vostra vida o quin enyoreu?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook