06 de abril de 2019
06.04.2019
Diari de Girona

Cartes

06.04.2019 | 01:10
Cartes

La cosa s'embruta
Màrius Viella La Bisbal d'Empordà
Tenim mala tela al teler; quan al problemàtic judici de la vergonya contra tots els catalans, en què la justícia te preferències a l'hora d'escoltar acusadors i defensors, hi afegim l'entrada en campanya electoral, amb fitxatges de personatges que esperen fer història passant per la política mitjançant partits hereus del feixisme i nostàlgics del franquisme, i mitjans de comunicació venuts al millor fabricant d'idees per endossar als prou menyspreats ciutadans, en especial als de Catalunya, n'hi ha per fotre el barret al foc. I per si no teníem prou papers als jutjats, ha arribat la guerra de llaços i colors, que sembla que no tenen el mateix significat per tothom; però s'ha de ser molt curt d'enteniment per no entendre que no són els catalans qui fan por a la resta de l'estat, sinó l'independentisme, perquè seria perdre el cap de la bèstia grossa.
Totes les campanyes electorals tenen el mateix discurs; oferir allò que no tenen i que saben que no tindran, i prometre allò que saben que no compliran, i aquí és on els ciutadans han de saber escollir, perquè de miracles ja no se'n fan (i no crec que se n'hagin fet mai). Jo voldria preguntar a qui sàpiga més que jo (que sé que és molta gent), si existiria tanta vocació per la política si el partits no s'alimentessin del diner públic, o sigui que s'haguessin de finançar per ells mateixos, amb les quotes dels associats, sistema que s'hauria de contemplar amb una nova llei de finançament dels partits en què no hi tinguessin cabuda els bancs ni les empreses. Estan reeixint molts salvadors de la pàtria, que fins i tot tornen a cantar el Cara al sol; compte, que per aquest camí i amb aquest soroll es podria despertar el Comitè d'Orriols i la podríem embolicar fort; val més que tothom estigui quiet i callat, que són més macos.


Infovidreres 08
Dolors Bancells vidreres
Acabo de rebre el núm. 08 d'Infovidreres de març 2019 i m'agradaria fer unes reflexions. L'encara actual batlle Sr. Camps diu parlant de l'escola Sant Iscle «davant la inoperància i passivitat dels successius consistoris» i parlant de l'aigua «l'aigua a Vidreres els darrers 30 anys és una història d'indolència i covardia municipal».
Jo crec, sr. Camps, que vostè és un irresponsable i maleducat (i té molt ego) fent aquestes afirmacions, és un menyspreu al treball d'altres Ajuntaments. Referent a l'actuació del 2013 dels horts d'en Pere Pau, culpant ERC VidreresSomTots, crec que vostè encara té més culpa ja que estava dins l'equip de govern i com alcalde, jo d'això en dic mentider. Amb referència «al centre de dia, un repte de legislatura aconseguit», si no estic errada crec s'acaba aquesta legislatura i no hem vist res visible.
No vull acabar sense recordar-li els arbres tallats a Mas Flassiá, els problemes amb els veïns i la mala planificació amb la nova escola Sant Iscle, que encara avui he vist com els treballadors de l'obra estan fent treballs amb maquinària, a la mateixa escola i els nens i nenes a dins o al pati, amb un generador d'energia portàtil perquè encara no hi ha corrent de la xarxa.
Recordar-li també la investigació que té vostè al jutjat de Santa Coloma, crec per cinc presumptes delictes.


El fracàs, la clau
de l'èxit
Cristina Costa Coromina Girona
El fracàs és el resultat d'atrevir-se, d'intentar, d'emprendre, d'aprendre. El fracàs que concep avui la nostra societat peca en gairebé tots els sentits. Penso que s'ha d'animar els joves a fracassar i a no témer atrevir-se, intentar, emprendre i aprendre. Només d'aquesta manera promourem l'èxit a les futures generacions. Perquè l'au fènix havia de cremar-se primer per renéixer i tornar a volar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook