Sense una idea de país al cap, no farem pas res. Des de fa segles els diferents governs s'han anat movent sense tenir en compte la globalitat del territori, prescindint de les necessitats de la gent de llogarrets petits que tenim escampats per comarques com les del Pallars, l'Alt Urgell i tantes altres de la Catalunya rural més allunyades del centre neuràlgic capitalí, que és on, ens agradi o no, acaba passant quasi tot.
Aquests dies se n'ha parlat arran del Doctor Music Festival que s'havia de celebrar a Escalarre. També se'n parla cada cop que venen eleccions i els partits que tenen força a les àrees urbanes engeguen una dramatúrgia de laments sobre els vots que calen per aconseguir representant a les diferents demarcacions. Una de les forces de Catalunya, també de Barcelona, és la vitalitat de la corona de ciutats que envolten la capital. Una força que ve d'antic i que ha conformat un país ben travat. Per assegurar-nos que tot el territori conforma una xarxa nodrida i estable de població, de vitalitat i d'energia, hi ha molta feina per fer. Que a cada poble hi arribi una carretera en condicions, que hi hagi internet de qualitat, que hi arribin els serveis. Que entre la capital i el territori hi hagi vincles mutus constants i generosos. Que s'escolti i atengui la gent que viu a muntanya, custodis del paisatge.
Per això és important que tinguin representants lligats a la terra, que en coneguin les mancances, les demandes i les necessitats de la gent que hi viu. És per això, també, que aquests invents del PP i de Cs, que intercanvien candidats d'un lloc a l'altre com si fossin cromos, té tan poc interès. Cal assegurar la continuïtat de vida, greixar la màquina de la creativitat i de la feina. Tenir al cap una idea de país que no deixi ningú al marge.
