Segueixo assíduament les sessions del judici pels greus fets ocorreguts a Catalunya en els mesos de setembre i octubre de l'any 2017. Ho faig amb interès i ho faig amb suficient base jurídica per entendre expressions que no tothom sap discernir per manca de coneixement del Dret. Així, «eficàcia jurídica», «dogmàtica», «part dispositiva d'una interlocutòria», «atribucions o potestats de la fiscalia versus jutge» i un llarg etcètera no conformen el llenguatge habitual de la majoria dels ciutadans. Tampoc es fa necessari. Però, com si d'un partit de futbol es tractés, els menys il·lustrats són els que més s'empassen totes les falses notícies que circulen per les xarxes.

En aquest punt, la «nostra» televisió, TV3, es converteix en eina de confusionisme al servei de «la causa». M'explico: Si la «corpo» va decidir retransmetre en directe tot el judici oral, i així ho fa Canal 3/24 i Catalunya Informació, una vegada provat que aquesta ha estat una determinació errònia per la «causa» de la independència, en no poder fer marxa enrere, han creat falques que són autèntiques fake news o periodisme de propaganda consistent a ocultar informació certa per difondre falsedats de manera deliberada.

Tractant-se de la televisió i de la ràdio «nacional» de Catalunya això no és nou, però sí irresponsable i deshonest, una mala manera de fer periodisme groc, com diuen els britànics. Tracten de corregir l'encert de fer el judici en directe falsificant a tothora la veritat amb l'única finalitat d'enganyar.

D'enganyar i de difamar. Per exemple, difamar el magistrat Manuel Marchena Gómez, el currículum vitae del qual ja el voldrien tenir els responsables dels informatius i de les graelles de TV3 i Catalunya Ràdio. Una difamació «suau», aquesta, l'autoria de la qual es troba dissimulada en tot allò que ofereixen, tertulians inclosos, sobre els «talls» que fa a les defenses amagant els «talls» que fa a Fiscalia i a l'Advocacia de l'Estat que, comptats, en són molt més que els primers, sobretot si apliquem la correcció matemàtica que dos intervinents són molt menys que la suma de les defenses. Tanmateix, com que de bon començament la fake new dominant és la prèvia existència d'una sentència condemnatòria, aleshores, obert el pou, tot s'hi pot abocar. Mentir és una pràctica acceptada.

Aquesta falsa notícia constitueix un feixisme de segona mà perquè és un relat falsejat que serveix per justificar els traumàtics dies de setembre i d'octubre de 2017. També la campanya en favor de l'exili del gran Puigdemont -assenyalat per alts comandaments dels Mossos d'Esquadra com el gran culpable de tot per no voler acceptar la llei ni menys les resolucions judicials i suspendre el referèndum de l'1-O-, com li varen aconsellar en dues ocasions

El magistrat Marchena, en la seva qualitat de president del tribunal que ha d'emetre sentència pel cas que ens ocupa, exerceix amb gran dignitat i encert l'arbitratge que li correspon. Serè, atent a tot allò que succeeix i es diu, capaç de millorar les preguntes que alguns advocats fan als testimonis, discerneix i arbitra amb la força del raonament jurídic, que és neutre per definició, qualsevol conflicte que es produeix a la sala. Alguns lletrats farien bé a interioritzar l'agudesa de la sàvia expressió de la recordada Simone Veil: «El mal és il·limitat, però no infinit».

L' Eugeni Gay, advocat, antic degà de l'ICAB, expresident del Consell de l'Advocacia Espanyola i exvicepresident del Tribunal Constitucional, ja va pronosticar al company Albert Soler que no seria bo per als inculpats que les seves defenses beguessin del «relat» polític independentista i no pas del Dret. Savi consell que alguns lletrats no segueixen en perjudici dels seus clients. No tots son Javier Melero o Marina Roig, que van per feina i no pas a la conquesta de la cada vegada més desprestigiada Creu de Sant Jordi.