Cartes

ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONA

Em recorda una antiga cançó que quan les corrides de toros eren l'última novetat es cantava en honor als toreros que participaven en aquestes festes dites «braves» de trist record. A poc a poc han anant desapareixent pel turment innecessari donat a uns animals i que només interessava a persones àvides de sang i escarni. Era, és, un espectacle indigne i suposo que molts toreros actualment tenen poca feina. Llavors dos partits polítics «el nom dels quals no vull ni recordar» intenten ressuscitar-les, i res millor per ajudar els «pobrets» toreros, que incloure'ls en les seves llistes de candidats per a les properes eleccions. No sé quina relació pot tenir la política amb la tauromàquia ni si tan sols els tals toreros n'entenen un borrall, però per tal de tocar l'amor propi a molta gent i intentar demostrar que ells són els guardians de les antigues tradicions, per bàrbares que siguin, heus aquí una demostració de com es preocupen pel nivell de cultura que es necessita per tal de governar com cal un país que ara mateix va a la deriva total sense rumb ni concert.

Un exemple molt gràfic de la seva fatxenderia es va donar quan la «marquesita», representant a Barcelona del PP, es va presentar a una entrevista televisiva amb un jersei d'un groc rabiós, suposo que per fer pam i pipa a la prohibició que el seu partit ha implantat sobre aquest color. «Veieu? Jo puc», venia a dir. Suposo per -com era costum en la infantesa- fer pam i pipa a qui volies humiliar. A aquests extrems hem arribat i que Déu ens agafi confessats!

200 gràcies, Francesc Cruanyes

Jordi Dunjó Ymbert i Bibiana Buscató Comas president i vicepresidenta de SOS Mininus del carrer de Figueres, respectivament

Ara que tenim a tocar el final d'un mandat, és el moment d'agrair a Francesc Cruanyes la tasca que ha dut a terme al capdavant de la regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Figueres. Entre d'altres, ha donat suport a la nostra entitat, SOS Mininus, en un projecte tan important com discret per a la ciutat: l'esterilització de gats del carrer. Una iniciativa per controlar les colònies d'aquests animals de manera respectuosa, un acord que ha permès esterilitzar 200 gates en 3 anys.

Permeteu-nos fer un petit càlcul per dimensionar la situació. Cada gata pot tenir una mitjana de 8 cries per any (4 gatets per camada), que en podrien arribar a ser 15. Aquestes 200 gates esterilitzades haurien pogut tenir 1.600 cadells en un any, una xifra que amb el temps creix de manera exponencial.

Aquesta actuació directa evita el creixement descontrolat del nombre d'individus i la seva dispersió per la ciutat, alhora que afavoreix la reducció de les olors i dels sorolls per baralles en època de zel i en millora la salut.

La ciutadania pot estar orgullosa de la tasca que porta a terme SOS Mininus: tenir cura dels gats del carrer d'una manera ordenada i sostenible, procurar pel benestar d'aquests animals i contribuir a la millora i la higiene de la ciutat.

Gràcies per la confiança que has dipositat en nosaltres, Francesc Cruanyes, per impulsar i participar d'aquest projecte des de l'Ajuntament de la ciutat. Una iniciativa que ha comptat amb la importantíssima col·laboració dels tècnics i professionals de Medi Ambient i que no seria possible sense els nostres voluntaris.

Ara que venen eleccions desitgem que totes les formacions que s'hi presenten mantinguin la mateixa sensibilitat i que Figueres continuï essent respectuosa amb aquests animals que, al carrer, conviuen amb nosaltres.

Pere, ja fa un any...

M. Carme Ribas i Mora filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora. girona

Pere, ja ha passat un any, sembla impossible. El que li vaig dir no ha fallat: té un gran fill, en Pere, treballador i bona persona com vostè. Com es pot imaginar va de bòlit, és clar, però té unes personetes per qui lluitar, els seus nets, i és el que fa; i la Tapisseria Goméz va endavant. Però també s'ha de dir que la seva senyora, la Lluïsa, o sigui, la mare d'en Pere, és un gran puntal i en Pere pot comptar amb ella i els petits, que de fet encara que sols fa un any que no els veu també han crescut, però ja tenen qui el explicarà com era el seu avi de trempat i bona persona. Tinc la seguretat que en Pere i la Martina, encara que eren petits quan els va deixar, mai l'oblidaran.

Pere, ja veu, quasi va marxar igual que el Raimon, però jo també sempre el tindré present pel que va fer per ell junt amb el seu fill per guarir el seu benestar. Gràcies, Pere, un cop més.

Una ocasió per regenerar la vida personal i social

Jesús Domingo Martínez Girona

En el seu Missatge per a la Quaresma d'aquest any, el papa Francesc adverteix que quan s'abandona la llei de Déu, que és la llei de l'amor, acaba triomfant la llei del més fort sobre el més feble. Això es manifesta en l'explotació de les persones i del medi ambient, segons una cobdícia insaciable que considera tot desig com un dret.

Recordo que el Papa vincula aquest temps amb la força regeneradora del penediment i del perdó per reparar aquesta força destructiva que deteriora la vida personal, la convivència social i la pròpia Creació, per a molts, la tercera és simplement el medi ambient.