Dissabte

Entre oques i porcs

Passo pel pont de Pedra i la Rambla, després del concert inaugural del festival Strenes, que com cada any consisteix a col·locar un grup damunt del terrat de l'oficina de turisme i emular, però a l'estil gironí, el darrer concert de Beatles al terrat d'Apple Corps. Avui el concert és d'Oques Grasses, un grup de joves amb una eminent formació musical -segons totes les bios-, que tenen la mania de treure's les samarretes, encara que toquin a Sibèria, i que interpreten música jovial amb lletres en general insubstancials, amb alguna excepció com ara Serem ocells. He arribat tard i no he vist les oques sobrevolant l'Onyar. Ja no hi havia ni els centenars de porcs que han deixat un mantell i muntanyes de llaunes d'Estrella per tota la rambla, Pont de Pedra i part de Santa Clara, que una legió d'escombriaires sobrepassats per la feina intenta treure ara mateix. S'hi passaran estona.Diumenge

Espantaocells cars

Al matí passo per davant de l'Audiència de Girona, a l'antiga plaça de Toros de la ciutat. Hi ha aturat damunt la zona peatonal un vehicle dels Mossos d'Esquadra amb un agent a dins i dos més a fora. Tots fan cara de badall. Només altera el tedi un turista que s'ha despistat fins a una zona que cau lluny de la catedral i que els demana informació. És probablement tota la feina que tindran durant el cap de setmana. Només s'escolten els cotxes de la variant de Fontajau i els ocells que van o venen dels Aiguamolls de Santa Eugènia.

A la tarda passo per davant dels jutjats de Correus i veig la mateixa escena reproduïda amb uns altres Mossos. Tenen la mateixa feina: observar el paisatge humà i com a molt informar turistes. El cas és que estan allà per ordre del Tribunal Superior de Justícia per, suposadament, defensar els jutjats dels independentistes en plena inactivitat de diumenge. Mai uns espantaocells havien sortit tan cars.

Dilluns

Manual d'instruccions

Un votant de Convergència des de la primera elecció de Jordi Pujol m'explica que els vota per «fidelitat perquè ara mateix desconec si són de dretes, d'esquerres o del mig i cap on van. Estic amb ells perquè ja només voto en clau catalana i perquè ERC són capaços de pactar amb el PSOE». «Entre Junts per Catalu­nya, Convergència, La crida, PDeCAT o Junts pel sí, i no sé se me'n deixo cap, aviat necessitarem un manual d'instruccions per no equivocar-nos a cada elecció», conclou afligit.

Dimarts

La Girona d'ahir

Rellevant l'exposició de la Casa de Cultura que ens retroba amb Valentí Fargnoli, un dels fotògrafs pioners més importants de les comarques gironines, no per la tècnica o pel seu art, que també en trobarem, sinó perquè que va tenir la visió de fotografiar un món que estava a punt de desaparèixer: les comarques de Girona i la Costa Brava prèvies al turisme. El mateix que feia de forma magistral però bàsicament a l'Escala Josep Esquirol, que va retratar cares que parlen, tot i ser imatges estàtiques. El napolità Fargnoli recorria i retratava durant tot el dia aquelles poblacions modestes, les seves tradicions, oficis i gents, deixant un llegat que ens permet imaginar com vàrem ser durant segles, abans que el turisme ens canviés per sempre.

Un centenar d'aquestes fotografies, amb una qualitat magnífica, es poden veure a la Casa de Cultura.

Dimecres

Universos paral·lels

No deixa de ser graciós que l'exèrcit hagi de ser protegit pels Mossos d'Esquadra d'un grup d'estudiants que protestaven avui contra la presència dels militars a la fira Expojove, on van a captar soldats. Si posem en una equació joves, exèrcit i Mossos d'Esquadra, mai encertaríem que la variable a resoldre seria els joves com a assaltants, els Mossos com a defensors i l'exèrcit com a víctima. Per explicar-ho caldria recórrer a la teoria de les cordes perquè a vegades existeixen universos paral·lels amb realitats alternatives.

Dijous

Districte apatxe

L'ajuntament de Girona ha fet una despesa extra de 43.000 euros per desenterrar el barri de la Font de la Pólvora del crostisser sota el qual havia quedat enterrat. Alguns veïns s'havien queixat que altres (veïns) han convertit el barri en un gegantí abocador de ferralla, sofàs, neveres, televisions, bombones i tot tipus de residus imaginables i altres difícils d'imaginar.

No és nou. La Font de la Pólvora fa dècades que s'ha convertit en un districte Apatxe que no importa en excés a ningú perquè està amagat i lluny del centre. Només de tant en tant se'l recorda, quan fan operacions contra el narcotràfic o contra les punxades elèctriques, o neteges com aquestes d'avui. És el barri pobre de solemnitat de la ciutat. A qui li hauria d'importar?

Divendres

Pla i la biosfera

Josep Pla, com a gran joglar del paisatge de la Costa Brava, ara que aspira a reserva de la biosfera i que la moratòria de la construcció comença a ser una possibilitat real, quedava avui en entredit al far de Sant Sebastià, en un el programa que Josep Cuní hi ha fet en directe. Josep Ferrés, de Salvem el Golfet, ha explicat que Pla i el seu germà es van vendre uns terrenys que tenien a Aigua Xelida a la promotora que va ser la primera en construir en aquest santuari d'un dels grans mites planians: l'Hermós, l'home que ho va sacrificar tot a la vida per viure intensament aquest mar que l'escriptor relaciona amb la plenitud humana.

Amb independència de quina implicació va tenir Pla en la venda dels terrenys, o si és cert que l'escriptor va defensar construir una central nuclear a la platja de Pals com també s'ha escrit, al final de la seva vida, en una entrevista, Pla anomenava «feixistes a tots els de les urbanitzacions». Algú que retratava amb la passió el paisatge real i l'humà de la Costa Brava, es fa difícil veure'l contribuint a la seva destrucció, tot i la condició humana sovint creu que els comportaments individuals estan exempts de la ideologia que es promulga.

Però jutjar el passat és injust perquè en el passat no és té informació sobre futur i en el futur no es comprenen les emergències del passat. És més preocupant un present en què dels 100 socis que té Salvem el Golfet, només 3 siguin de Palafrugell. Però com diu l'ornitòleg Jordi Sargatal, quan es va declarar i guanyar la guerra contra els constructors dels Aiguamolls de l'Empordà, el 90% d'habitants de Castelló d'Empúries estaven a favor de la construcció i en canvi, ara, probablement el 100% defensarien protegir els Aiguamolls.