El comerç electrònic, o «e-commerce», mou anualment més de 8.500 milions d'euros a l'Estat, d'acord amb els càlculs de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Aquesta activitat s'ha anat incrementant a un bon ritme en les últimes temporades, al voltant d'un 20% en cada exercici. Creix el nombre de botigues que exploren aquesta via, la quantitat de clients i el volum d'operacions. El moviment s'està produint a escala internacional. Les principals economies -Estats Units, Japó, Xina...- marquen la pauta per a la resta. I fins i tot els ciutadans dels països menys desenvolupats es valen d'aquest sistema per estalviar en les seves adquisicions i aconseguir articles de qualsevol lloc del món. No obstant això, aquesta evolució també està comportant greus inconvenients, com els que ocasionen els estafadors que despatxen productes deficients, els que fan servir les targetes dels seus clients per robar-los, etc. Per evitar aquests disgustos, s'han inventat protocols de seguretat com el Secure Sockets Layer (SSL), que encripta informacions com contrasenyes, números de targetes... És fàcil d'implantar i barat. I pot identificar-se sense necessitat de ser un especialista en informàtica. Només cal fixar-se en la barra de navegació, on apareix la imatge d'un cadenat tancat i on la URL canvia d'http://a https://.
