En Comú-Podem és una coalició formada per les restes del naufragi del comunisme català, fonamentalment del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), i per les esperances frustrades del moviment dels indignats del 15-M de 2011.

En aquesta plataforma electoral heterogènia, a més de Podem, hi ha Catalunya en Comú, en la qual participen Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Equo i Barcelona en Comú, l'organització d' Ada Colau.

Va aconseguir ser la primera força política a Catalunya amb 12 escons en les eleccions generals al Congrés dels Diputats el 2015 (un 24,74% dels vots) i el 2016 (un 24,51% dels vots) sota el lideratge de Xavier Domènech, però va punxar en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 en baixar d'11 a 8 escons.

El 4 de setembre de 2018, Xavier Domènech renunciava als càrrecs polítics.

També el secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, havia dimitit el 6 de novembre de 2017. I els diputats del Parlament de Catalunya Joan Josep Nuet (coordinador d'EUiA) i Elisenda Alamany abandonaven fa poc la coalició per anar a les llistes d'ERC, el primer a les generals i la segona a les municipals.

Totes aquestes desercions han estat protagonitzades pels qui defensen la doctrina sobiranista segons la qual «la qüestió nacional» és inseparable de la «qüestió social», encara que, a l'hora de la veritat, la balança es decanti sempre a favor del nacionalisme.

Per tot plegat, la candidatura a les eleccions generals del 28 d'abril és el resultat de la descomposició d'una esquerra que pretenia ser una «alternativa rupturista» de llarg abast.

De fet, Jaume Asens, mà dreta d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona i proclamat cap de llista al Congrés per Barcelona, és un independentista declarat, tot i ser un personatge vinculat a Podem, amb la benedicció de Pablo Iglesias.

Doncs bé, el candidat paracaigudista ha tingut la barra d'acusar Pedro Sánchez (PSOE) de ser un camaleó polític perquè «pactarà amb Ciutadans si ho necessita». Ho afirma un bocamoll que no tindrà cap empatx a aliar-se amb partits independentistes.

Amb aquest panorama, el silenci d'ICV i d'EUiA clama al cel. Són comptades les veus contràries al seguidisme del grup parlamentari de Catalunya en Comú, que ha donat suport a diverses resolucions dels independentistes.

Especialment escandalosa va ser la votació a favor de la moció de la CUP que declarava «antidemocràtica i antisocial la Constitució espanyola».

No són casualitats, sinó «conseqüències d'una opció estratègica de l'espai dels Comuns, la de no tenir un projecte per a Catalunya», com assenyala amb encert Joan Coscubiela, exportaveu dels Comuns.