Amb summa delicadesa i lentitud com mana la tradició, el secretari cap del Govern del Japó, Yoshihide Suga, va informar que amb l'abdicació de l'emperador Akihito i l'ascens al tron del príncep Naruhito s'iniciava una nova era al país del sol naixent. En un cerimònia austera, però amb la solemnitat d'un acte d'origen mil·lenari, anunciava que el nom serà «Reiwa».
Un comitè de savis, experts dels camps de la literatura i la història japoneses, la literatura xinesa, o la història d'Àsia Oriental van ser els encarregats de cercar un apel·latiu que descrivís el nou temps de la societat i cultura nipones, i van seleccionar Reiwa, dos caràcters xinesos que signifiquen «Pau-ordre» i «harmonia».
La designació del terme és un esdeveniment de tal magnitud al Japó que el primer ministre Shinzo Abe ha protagonitzat l'explicació de la seva designació adduint que el nom és una al·lusió al poema d'on va sorgir aquesta combinació, que parla de flors de prunera que floreixen després d'un estricte hivern, una metàfora d'un país derrotat en la Segona Guerra Mundial i esperançador per a les properes generacions. «Ens agradaria crear una societat on els japonesos puguin fer florir totes les flors que puguin crear», ha argumentat.
Flors, primavera, poesia, saviesa, esperança i autocrítica, tots aquests termes han contribuït a simbolitzar una nova era de la història del Japó que servís per explicar-la a la ciutadania. Les televisions van retransmetre la compareixença d'Abe comunicant la decisió de forma tranquil·la i posat honest, sabent que la paraula seria acceptada per tothom. Sense controvèrsies ni provocant crítiques maldients tan pròpies de la nostra cultura. Els savis així ho havien determinat i n'hi ha hagut prou. Tot i que tenim força pruners que floreixen, aquí ens queda molt per fer una traducció acurada del mot Reiwa.
