11 de abril de 2019
11.04.2019
Diari de Girona

Confusió

11.04.2019 | 00:48
Confusió

Em pregunten si el Juan José Millás que surt en el meu últim llibre soc jo. Els pregunto si el Velázquez que apareix a Las Meninas és Velázquez. Em responen que sí i jo els dic que no, que es tracta d'una representació de Velázquez. Encara no ens hem posat d'acord sobre les diferències existents entre el territori i el mapa. El mapa no és el territori, sinó la seva representació, de la mateixa manera que el menú del restaurant no és el menjar. Si és així, ens menjaríem el menú i ens quedaríem tips. La geometria de les diferents línies del plànol del metro de Madrid no té res a veure amb la disposició real d'aquestes. No obstant això, es tracta d'un dels millors mapes de subterrani. Amb ell a la mà resulta impossible perdre's en els innombrables túnels.

Recordem una vegada més el quadre de Magritte en què apareix una pipa de fumar a sota de la qual va escriure: «Això no és una pipa». A primera vista desconcerta perquè el text nega l'experiència de l'espectador. Però Magritte tenia raó: no és una pipa, sinó la seva representació. Resultaria impossible omplir-la de tabac i fer-hi unes calades. Recordem una vegada més aquests grans plànols situats a les zones cèntriques d'algunes ciutats, en els quals apareix assenyalat un punt on diu: «Vostè és aquí». Evidentment no hi és, perquè vostè es troba fora del mapa. Qui és «aquí» és una representació de vostè. I no és el mateix, no és el mateix ser que estar, no és el mateix estar que quedar-se, què va! (Cortesia d' Alejandro Sanz).

Aquí estem, doncs, intentant establir la distància entre la persona i el personatge. El personatge del meu llibre es diu Juan José Millás, però no soc jo, sinó la meva representació. El meu mapa, podríem dir, el meu mapa físic i mental i conceptual i psíquic i patològic. Em pregunten si prenc tantes medicines com dic i responc que l'ibuprofèn de la meva novel·la no és un ibuprofèn real de la mateixa manera que la pipa de Magritte no era una pipa de veritat. Tampoc el gintònic del llibre és un gintònic. Tot això confon una mica el personal perquè prèviament m'ha confós a mi. Només es pot escriure des de la confusió. Escrivim perquè estem confusos. I llegim també per això mateix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook