El famós penal de Kiko Ratón em va agafar, per sort, lluny de l'estadi. Dic per sort perquè no sé si ho hauria pogut resistir. Recordo escoltar el llançament per la ràdio i vaig haver d'aturar el cotxe al mig del carrer de la Rutlla. Allò va ser un patiment però el Girona es va salvar d'un descens i, quasi segur, fins i tot de desaparèixer. El segon patiment contemporani amb el Girona va ser amb el Deportivo. 3-1 amb Machín a la banqueta i una temporada salvada també in extremis. No vull dir que la situació d'ara sigui igual però només de pensar-hi a molts aficionats se'ls posen els pèls de punta. Hem de mirar cap amunt, està clar, i em consta que dins del club existeix tranquil·litat per afrontar aquesta situació, un fet de vital importància perquè els nervis no condueixen enlloc. El que hem de tenir molt clar tots és que no es pot baixar de cap manera perquè seria tirar pel terra tot l'esforç dels últims deu anys per transformar el Girona en un club professional. El canvi de mentalitat dels aficionats no es pot malbaratar d'aquesta manera. Està clar que és més difícil pujar que mantenir-se. Només des de l'optimisme es pot sortir endavant i revertir aquesta situació, que tampoc és dramàtica. Hi ha temps i l'esforç haurà valgut la pena si finalment ens quedem un any més a Primera.
