any 1974, Tobe Hooper revolucionava el cine d'horror amb The Texas Chain Saw Massacre, una plantofada de sang, vísceres i deliri, repuntejada d'humor negre, pinzellades gruixudes i escenes gairebé surreals. De l'epicentre d'aquesta tragèdia, n'emergia el terrorífic Leatherface, un psicòpata obtús i embogit, que, des de llavors, es va convertir en una icona perfecta del mal, la violència i l'alienació.

A l'hora de crear-lo, Hooper es va basar en un assassí en sèrie que ja havia utilitzat Hitchcock, per donar forma a Norman Bates. Dit així, sembla gairebé impossible, perquè l'elegància freda i pertorbadora d' Anthony Hopkins era tot el contrari de la pulsió primitiva i tribal que exhibia Gunnar Hansen.

A Sant Martí, a l' slasher desacomplexat d' Albert València i David Ruiz, els homenatges a l'obra de Hooper són evidents. En aquest divertiment, que passa molt bé i se't fa curt, Joan Massotkleiner broda el paper de cabdill rural pujolista. L'invent, tot s'ha de dir, de vegades sembla l'adaptació nostrada de La matanza caníbal de los garrulos lisérgicos ( Antonio Blanco- Ricardo Llovo, 1993), un altre fill disfuncional de Leatherface ambientat a la ruralia gallega, on també hi havia rock, crisi econòmica i fabricació d'embotits.

Cal saludar, però, sense reserves la gosadia del duet Ruiz-València; com a mínim, ja han aconseguit que Can Sidro no tingui res a envejar a altres racons cinèfils tan mortífers com Camp Crystal Lake o l'Hotel Overlook! Jo ja estic esperant amb candeletes el seu pròxim projecte. El necessitem com una sobredosi de ratafia. De debò! I per patir calfreds d'un altre tipus, mira, sempre podrem tornar a veure Miss Dalí.