Cartes

Maria Elisa Ros Tardà Girona

Quina agradable sensació d'alegria i bon gust deixa la lectura d'una carta tan positiva i plena com la que llegia publicada la setmana passada. La Sra. Lídia Expósito Bermúdez parlava de la felicitat que produeix saber valorar el que ens envolta.

Estic totalment d'acord amb les seves paraules. Gràcies per expressar de forma tan planera el que és tan essencial a les nostres vides, per experimentar felicitat.

Llegir la seva carta va ser una injecció d'esperança. Hi ha molta felicitat si tens bons amics. Sí, té vostè tota la raó del món, l'amistat és un dels millors regals que hi ha. Gràcies altre cop.

Visitants a Girona: Cas de consciència

JAUME ALSINA AULET girona

Soc caminador i faig voltes per Girona i les seves rodalies, a més, juntament amb companys meus ens dediquem, formant part d'una Associació de Gent Gran, a portar gent jubilada d'un lloc a l'altre per fer diverses visites a ciutats del territori català i en cap cas ens hem trobat amb el que es trobaran en arribar a Girona jubilats de diferents indrets del nostre país i altres territoris. El dimarts passat em va fer pena veure que de la trentena d'autocars que hi havia aparcats a Fontajau sortien grups de persones grans, algunes amb mobilitat reduïda, que es dirigien a visitar Girona fent més d'un quilòmetre i mig per arribar a la Catedral, Rambla o a l'entorn del Barri Vell. Fer-los fer més de tres quilòmetres, anada i tornada, per visitar una ciutat crec que és un cas de consciència, no m'ho he trobat en cap ciutat de les moltíssimes que hem visitat.

Veig que Girona és diferent. Que no es deixi aparcar els busos a La Copa ho entenc, però crec que el correcte i sensat seria deixar parar els busos el temps de baixar i pujar els visitants a Girona, no entenc com no es pot fer aquesta petita aturada. M'agradaria que les persones que han ideat aquesta ­desastrosa iniciativa, com la de suprimir el trenet, m'ho expliquessin i pensessin que ells també es faran grans i crec que s'ha de vetllar per fer una Girona còmoda i atractiva per a totes les persones.

Senyors de l'Ajuntament, veure aquestes persones grans, que és la gran majoria, tant les que venen de Fontajau com de l'estació de busos, fent-los caminar d'aquesta manera crec que és un cas de consciència que des de l'associació de Gent Gran, d'Asvol i en el meu propi, demano que l'Ajuntament reconsideri aquesta decisió ja que se'm fa difícil explicar i fer-los entendre aquesta desencertada decisió a fi de deixar un bon regust de Girona als 4 autobusos i altres que es trobaran en les mateixes circumstàncies, amb més de 200 persones jubilades que vindran des de Barcelona, Tarragona, Lleida, la Seu d'Urgell i altres indrets per contemplar Girona i ara les seves flors. Tant destorb fan les persones que venen a visitar Girona? Si venen perquè venen i si no venen perquè no venen. Cal pensar les decisions, senyors de l'Ajuntament!! Moltes gràcies.

Pel·lícula sense imatges

Lluís Torner i Callicó girona

No ens diguin el perquè, però fa dies, arran de com va anant el judici que està tenint lloc al Tribunal de Justícia, no podem deixar de pensar en quin és el motiu pel qual, el president de la sala no deixa emetre els vídeos gravats, que tant tenen a veure en els casos que s'estan jutjant, en favor dels processats, a aquest judici. Aquest fet fa que, sense la immediatesa de les imatges, aquestes perdran la major part del seu valor; quan, segons sembla, al final seran examinades, per separat.

Als que ens agrada el cinema o el teatre ens costa imaginar-nos què passaria si els protagonistes de l'obra interpretessin els seus respectius papers a pèl, sense que les imatges del seu entorn i del fons recolzessin la seva interpretació. De tots és ben sabut que una imatge val més que mil paraules, ja que, generalment, parlen per si soles, en canvi, passades per separat, lluny de l'acció dels protagonistes, resten buides de sentit en poder quedar menystingut el seu important valor.

Fins i tot en el cas que ens ocupa, on hi ha convocats una gran quantitat de testimonis que allarguen abastament el judici, amb l'ajut de les imatges tot podria desenvolupar-se més ràpidament, i estalviar així un munt de repetides declaracions, no sempre coincidents amb la realitat. És el nostre humil parer.

Les decisions

Christian Domínguez Grau Girona

Cada dia prenem decisions, des de les més simples, que decidim en pocs segons, fins a les més complexes, que podem trigar mesos o fins i tot anys a determinar un factor o un altre. Com bé diu el nostre estimat IEC, decidir és prendre el partit definitiu de fer quelcom, per tant, deliberem fer una cosa per deixar-ne de fer una altra. Per això, crec que darrere d'una decisió presa hi ha un camí que nosaltres, com a persones, abandonem, és a dir, les decisions que prenem dia a dia ens formen com a persones i construeixen el nostre futur.

Quan som infants escollim però no ens n'assabentem, i en fer-nos grans som conscients del que perdem o guanyem prenent una decisió. Dins l'adolescència hem de prendre decisions que marquen el nostre demà, jo mateix estic en un període on haig de prendre una decisió important, què vull fer després del Batxillerat. Vull fer un cicle superior o vull anar directament a la universitat? I si vaig a la universitat, què estudio, biologia o medicina? Preguntes com aquestes són les que ens plantegem els ­estudiants de Batxillerat diàriament fins que no ens decidim. Amb això vull dir que és veritat que ens obliguen a determinar certes decisions essent massa joves però aquestes determinacions ens preparen per a un món adult on cada dia ens trobarem en situacions semblants.

En conclusió, els humans, ens agradi o no, hem de decidir però sobretot la millor manera de prendre una bona decisió és conèixer perfectament tots els elements possibles a escollir i no pensar en què pots perdre sinó en què pots guanyar.