Pablo Casado anunciant que baixarà el salari mínim dels 900 euros actuals a 850 euros quan ell governi -si mai passa aquest succés-, mentre cau part de la façana de la seu del PP a Madrid quan intenten penjar un cartell electoral gegantí d'aquest màster de l'univers. La candidata per Barcelona de Ciutadans, Inés Arrimadas, fent campanya arreu de la pell de toro i als programes televisius «queipollanians», menys al lloc per on es presenta. Mentre que el seu cap, Albert Rivera, intenta apagar els focs, sense tenir prou metres de mànega, que se li han declarat a molts territoris espanyols per les tupinades. I al mateix temps, Vox obrint la campanya a Covadonga, aquell símbol del franquisme, de la unitat d'Espanya i de l'inici d'una suposada reconquesta, d'una suposada Espanya conquerida per uns suposats moros que portaven més segles a la península ibèrica que els suposats reconqueridors.

Cada dia que passa se li posa més cara de president a un Sánchez que, a aquest pas, es podrà permetre fer campanya davant del televisor amb calçotets i un bol de crispetes, sense dir massa res i sense fer massa res. El « trio calamidad» està entossudit a fer-li la feina. L'ansietat dels Casado i Rivera els està portant a cometre errors gravíssims d'estratègia i d'acció.

Vox, Ciutadans i PP han convertit la política espanyola en un comiat de solter de Las Vegas. Recorda la pel·lícula Very bad things, que traduït vindria a ser Coses molt dolentes. Una nit d'alcohol, sexe i drogues, porta un grup d'amics, que estan de comiat de solter, a matar una prostituta accidentalment mentre fan sexe, i a carregar-se el guàrdia de seguretat que descobreix el cadàver clavant-li un llevataps. I així anar acumulant cadàvers durant tota la nit. En poques hores es carreguen les seves vides. Alguns van morint i els que sobreviuen acaben impedits en cadires de rodes en un jardí i cuidats per una desesperada Cameron Díaz.

Casado, Rivera i Abascal estan en el camí adequat per patir una mortal ressaca. Encara que espero no confondre els desitjos de molts amb la tràgica realitat del dia de les eleccions.