Els caps de llista de les formacions amb representació al congrés dels diputats, PP, Junts per Catalunya, Catalunya en Comú, ERC, PSC i Ciutadans van participar en un debat organitzat per La Vanguardia. M'arriscaré i els faré un retrat dels candidats per l'ordre en el qual estaven asseguts en el debat.
Cayetana Álvarez, vist que el PP té les enquestes en contra, es va dedicar a discutir amb tothom bàsicament sobre els mals del nacionalisme (del català, és clar). S'havia de fer notar i ho va aconseguir amb un discurs culte, però un xic arrogant. Sols ella té la veritat, les solucions bones i els altres (excepte Ciutadans) no mereixen cap credibilitat. Sembla que poc diàleg es pot esperar d'aquesta diputada. Poques solucions i les receptes de sempre de la dreta més rància.
Laura Borràs es va presentar com a vicària de Jordi Sánchez i va evidenciar que viu en el món paral·lel dels que creuen que Espanya vulnera drets fonamentals i que hi han presos polítics (per idees i no pel que van fer) i ens va presentar un món idíl·lic on la independència soluciona tots els problemes. Em va semblar que estava sola i em va retornar a la tardor del 17 quan vivíem en un núvol que ho enterbolia tot.
Jaume Asens va fer el paper del que vol, necessita que guanyi l'esquerra però com que això ja ho representen els socialistes, ha d'explicar-nos que sense ells els socialistes no serien d'esquerres. Va dir que no sabia quin partit socialista tenia al davant la qual cosa no deixa de ser curiosa perquè el partit que més escissions i disputes ha tingut darrerament ha sigut el que ell representa.
Rufián va fer de Rufián. La falta de solidesa d'aquest parlamentari el porta a dedicar-se als acudits i al teatre. Això ho fa bé però programa, el que es diu programa, no en va presentar cap. De cada tema es va limitar a una llista de coses sobre les que havien presentat propostes o que pensaven fer però sense un fil conductor que donés idea de per on poden anar. Al meu entendre va fer el que més bé sap fer ERC, fer demagògia d'esquerres obviant el tema més important, porten governant amb la dreta corrupta catalana els darrers 10 anys.
Meritxell Batet va ser el blanc de totes les crítiques i va fer una exposició de programa basada en l'actuació del Govern els darrers mesos. Diàleg amb Catalunya dintre la legalitat (no va parlar del judici que caldrà superar com a penitència prèvia a un veritable diàleg) i proposta política en consonància amb els pressupostos presentats i no aprovats. Va ser consistent i, sabent que les enquestes li donen bons resultats, es va dedicar més a fer propostes que a rebatre als adversaris.
Arrimadas va estar en la seva línia. Dura amb els independentistes, els Comuns i el PSC (per aquest ordre) i afectuosa amb el PP. Faltada de solucions per Catalunya (sabem que demanen la mà dura del 155 permanent) ho va substituir pel recurs de dir que els dos grans partits, PP i socialistes, sempre han pactat amb el nacionalisme quan no tenen majoria. En els temes socials va intentar diferenciar-se del PP (ho han fet en les votacions per ratificar els reials decrets a les Corts) encara que va fer servir molts dels arguments que utilitza el PP per criticar els socialistes.
El debat es va dividir en tres blocs. Sobre el problema català les postures van quedar clares. PP i Ciutadans no volen parlar de res i volen mà dura. Socialistes i Podem volen parlar amb tots i ERC va ser l'única que va acceptar el repte mentre Junts per Catalunya viu en el seu món virtual. Al segon bloc es va parlar de com abordar els problemes que preocupen al ciutadà: atur, estat del benestar, pensions, habitatge, pobresa, etc. Aquí socialistes i Comuns van presentar propostes d'acord amb els pressupostos no aprovats. PP i Ciutadans simplement van tractar de desacreditar aquestes propostes sense donar alternatives. ERC va fer el seu teatre volent demostrar que és més d'esquerres que ningú i Junts per Catalunya ens va parlar de com de meravellós seria si fóssim independents sense cap base que ho avali. En el tercer bloc es va parlar d'immigració i aquí sí que em vaig sorprendre. Sols el PSC i Ciutadans van dir que la immigració és un problema europeu (a mi em sembla un problema mundial, recordin els objectius 2030 per un món sostenible de l'ONU). Rufián i Junts per Catalunya van fer bandera del que diuen que ha fet la Generalitat en immigració sense cap vergonya. Van obviar, per exemple, el problema dels menors no acompanyats, amb serveis completament desbordats i joves que viuen al carrer. Un darrer apunt, sols Batet va fer referència al canvi climàtic i al canvi de model energètic, uns problemes que s'han d'abordar obligatòriament a curt termini.
En definitiva, va ser, tot i la rigidesa del rellotge, un debat força il·lustratiu de les posicions dels diferents partits i es va poder veure els candidats en acció. Els he intentat fer un mix entre com vaig veure els candidats i les seves propostes. Resumint, crec que es constatà que sols les esquerres tenen propostes per intentar solucionar de veritat (democràticament), el problema català. Sobre programa soc més partidari de les propostes de les esquerres perquè volen disminuir les desigualtats i perquè les dretes volen imposar, van deixar clar que no tenen cap interès en dialogar sobre possibles solucions que no siguin les seves.
