Cartes

Maria Salip Clavó Girona

El dia 21 de març es va celebrar el dia dels nens amb síndrome de Down, amb el lema «la sort de tenir-te», i «no deixis ningú enrere». Aquest col·lectiu són nens especials, diferents, però persones humanes, carinyoses, que alguns anomenen «els nens del doble amor» i que haurien de tenir el dret a la vida; però en aquesta societat hipòcrita, hedonista, cruel i injusta, aquests nens fràgils són avortats sense compassió. Els metges que haurien de vetllar per ells esdevenen els seus botxins. El diagnòstic precoç mitjançant la biòpsia de corion o l'amniocentesi deriva en una eliminació precoç (són perseguits com rates).

Una medicina que elimina els pacients en lloc de cuidar-los i estimular-los perquè puguin integrar-se en la societat, com ho fan la majoria, que en alguns casos finalitzen carreres universitàries, és la medicina del fracàs.

En aquest país existeix la pena de mort més cruel i més injusta: l'avortament, l'estendard del feminisme radical.

Cal estar previnguts

Jesús Domingo Martínez girona

Per descomptat, cal estar previnguts davant estereotips, propis o aliens, tan típics de les xarxes i del predomini de la cultura audiovisual basada en sentiments més que en la raó: d'aquí el sorprenent excés de tribus en la societat postmoderna, que dona suport als propis sense fissures, mentre nega el pa i la sal a l'altre, al diferent, al potencialment enemic.

Tot això no es resoldrà amb lleis, tot i el potser ben intencionat esforç europeu: l'abundància de normes sobre privacitat, protecció de dades, responsabilitat de les plataformes, dret a l'oblit o protecció dels autors, no donarà resultats si no s'aborden els problemes de fons, culturals i ètics: afecten sobretot al respecte de la persona.

En qualsevol cas, al meu parer, la democràcia està en condicions de superar les amenaces que la farien degenerar en demagògia, per imparable que sembli tant algoritme d'intel·ligència artificial, mentre no perdem la fe en la dignitat humana.

La lleona de Girona

Arnau Pujol Garriga girona

A la plaça de Sant Feliu, just al començament del carrer dels Calderers, hi podem trobar el famós Cul de la Lleona de Girona, una columna romànica del segle VII que encara avui segueix en peu i que s'ha convertit en un dels emblemes de la ciutat.

És bastant probable que el nom d'aquest indret sorprengui a més d'un, sobretot als qui no són ciutadans de Girona. En realitat, però, es tracta d'una mena de ritual que no pot passar desapercebut per a aquells qui visiten la ciutat ni per als mateixos ciutadans.

Es diu que un no és un bon ciutadà de Girona si no ha besat mai el Cul de la Lleona.

El fet en si és senzill, només cal anar a la plaça on es troba situada, localitzar-la i fer-li un petó al cul. D'aquesta manera, tindràs sort i seràs un bon ciutadà en el cas que visquis a Girona, o simplement prometràs tornar a la ciutat en cas que vinguis de fora.

I tu, ets un bon ciutadà de Girona?

Eutanàsia masclista?

Bernat Serdà Bertran girona

Fa aproximadament dos anys, em va indignar la notícia en la qual es qualificava i tractava com a «violència masclista» la mort d'una dona a mans del marit i el posterior suïcidi d'aquest. Rondaven o sobrepassaven tots dos els 80 anys. Segurament estaven tips de viure. Vaig exposar que el més correcte en aquests casos seria contemplar-ho de diferent manera. Normalment són casos límit amb càncer un, demència l'altre, o malalties terminals que els porten a la dramàtica decisió d'acabar amb la seva vida, però en cap cas s'haurien d'incloure aquests casos com a violència de gènere o masclista; doncs això ho considero una manipulació.

Ara la meva indignació i perplexitat, i estic segur que de la gran majoria de la societat, ha arribat al límit, en saber la notícia que el cas d'Ángel Hernández ha passat a un jutjat de violència de gènere. ¿Com és possible que un home que ha cuidat durant anys la seva dona i hagi accedit a la seva voluntat d'ajudar-la a morir dignament passi tan sols un minut a ser considerat com un criminal masclista?

Espero que el mateix clam que hi ha per assolir una llei de l'eutanàsia aconsegueixi també corregir l'aplicació, a vegades abusiva, d'una llei que, encara que necessària, no s'interpreta de forma correcta en alguns casos.