Sigui com sigui la mort sempre genera allaus de preguntes, perdudes totes en una filferrada erràtica que no ens deixa escapar, que no ens dona respostes. Si la mort, a més, és la d'algú que ha decidit llevar-se la vida, fer-ho sense infringir-se violència i des d'una certa idea de felicitat, el desori de neguits es completa i s'enquista. Girem i hi tornem a girar, buscant el perquè, com si de la resposta en depengués, també, el nostre propi futur. Explica Jordi Lara que la imatge d'un home gran estirat a l'herba en un prat frescal al pla del Pegot, no gaire lluny de Vidabona, esperant la mort sota la pluja d'agost, el va tocar. La imatge de Lluís Maria Xirinacs i Damians anava i tornava dins seu i va esdevenir el motor per escriure Sis nits d'agost.
Jordi Lara és un dels grans de la nostra literatura. Ho és perquè té l'habilitat de fer nostres les seves preguntes, les recerques que emprèn. Obre la porta de la seva intimitat, de la seva veritat, i ens convida a entrar a la cambra dels dies que ha decidit descriure. Controla el ritme, domina la prosa i escampa els adjectius amb saviesa i estil. Transmet el delit de llegir, de passar les pàgines amb golafreria. He llegit Sis nits d'agost des de les preguntes que em vaig fer sobre la mort de Xirinacs, personatge magnètic, pioner de tantes coses. L'he llegit amb l'olor dels boscos del Ripollès a dins. Amb la imatge de l'Hostal de Rama, del Boix, de les coses que n'explicaven les generacions successives que hi han viscut.
Lara té l'habilitat d'interrogar el país, no des dels que s'alcen en representants, sinó des dels creadors, des de la gent comuna, des dels maons que el construeixen de veritat. «Cap llibre no arriba a la teva vida de franc -escriu. Un llibre és sempre una conseqüència o una imminència, un digestiu per pair la vida». La bona literatura és exactament això.
