13 de abril de 2019
13.04.2019

Junqueras, l'espanyol més votat

13.04.2019 | 00:51

ABC va proclamar Espanyol de l'Any Jordi Pujol el 1984, sense que se'n ressentís cap de les parts. El CIS acaba de coronar Espanyol Més Votat de l'Any Oriol Junqueras, però aquest nomenament resulta més accidentat. Els 17-18 estratosfèrics escons que el macrobaròmetre adjudica a Esquerra Republicana, en coincidència amb altres sondejos, es concentren en només quatre províncies. La seva projecció de l'àmbit català a l'estatal reportaria 134 diputats al Congrés. Pràcticament els mateixos que va obtenir Rajoy el 2016, quan es considerava guanyador inqüestionable. Per sobre dels consolidats ara mateix per Pedro Sánchez, vencedor unànime de la precampanya llevat que es tracti d'un miratge.

En qualsevol contesa occidental, superar avui el trenta per cent dels sufragis és un Himàlaia. I més si es té en compte el famós vot diferencial, que castiga els partits d'àmbit regional en unes eleccions generals. Un cop detallat el currículum estadístic de Junqueras convé recordar, per als que hagin viscut a Mart durant els últims anys, que el candidat amb perspectives més clares per al 28-A es troba actualment a la presó. Sense condemna i sense haver comès delictes de sang, acusat d'una violenta rebel·lió.

Per tant, el guanyador virtual del 28-A no pronunciarà ni un sol eslògan electoral en viu durant la campanya, perquè el Suprem li ha cancel·lat aquesta opció. La victòria des de l'absència contravé tots els manaments dels gurus de l'estratègia política, que recomanen una presència incessant dels seus patrocinats en els fòrums més exòtics, Bertín Osborne o Pablo Motos. No es tracta de recomanar la presó als caps de llista dels partits, encara que més d'un estaria predisposat si a la sortida trobessin un taxi a la Moncloa. En qualsevol cas, fins i tot els que volen per a Junqueras la condemna de 74 anys de presó sol·licitada per Vox, han de reconèixer-li un carisma especial.

La hipòtesi d'una excarceració de Junqueras i els seus companys de banqueta per complir amb les exigències de la campanya ha estat rebutjada pel Suprem, amb reiteració del «risc de fuga». El comportament dels polítics derrotats a les urnes és altament imprevisible, però costaria detallar els arguments que impulsarien a la fugida a l'indiscutible campió en les urnes. Macron fugint de França després de la seva victòria o Trump, d'Estats Units? Per arrodonir una situació que voreja l'esperpent, l'únic polític espanyol que ara mateix podria disputar el lideratge electoral al president d'Esquerra es diu Manuel Marchena.

La cursa electoral de Junqueras no conclou amb una collita en les generals que el situa dins del rang de Vox o Podem. Atès que pensa encapçalar totes les llistes d'ERC, el 26 de maig podrà ser votat personalment a la candidatura a les europees, en aquesta ocasió en totes les províncies espanyoles per tractar-se d'una circumscripció única. Serà interessant repassar els resultats que obtindrà en geografies allunyades de Catalunya, en paperetes encapçalades amb el seu nom i sense major alineació ideològica del votant que la solidaritat amb la seva situació. Amb aquests elements es va forjant la confecció d'un mite casolà en l'estela de Mandela o Gandhi, que pateix presó mentre assegura que està disposat a negociar el futur polític amb els seus carcellers.

Ni tan sols l'auge de l'independentisme en les enquestes l'autoritza a atribuir-se el monopoli de la gestió de Catalunya, un error reconegut implícitament per Junqueras en fer diversos passos enrere en les pretensions emancipadores del seu partit. No obstant això, la grandiloqüència d'erigir-se en intèrprets únics d'una comunitat des de resultats sempre moderats adquireix un perfil grotesc en el cas del PP. La candidatura de Casado té garantit un únic escó a les quatre províncies catalanes, i cap al País Basc. Amb tot el respecte que mereixen els votants d'aquesta formació, o els dirigents populars tracten aquestes nacionalitats històriques com a països estrangers o viceversa. El judici del Suprem no sabrà determinar si un escamot de quixots va voler independitzar-se d'Espanya o només de Rajoy.

L'últim president del Govern del PP reclamava la previsibilitat com a segell de qualitat de la seva actuació, però les formacions nacionalistes l'han avantatjat en el capítol d'ajustar-se a uns paràmetres determinats per endavant. Mentre el mateix president del CIS dubta sobre la validesa de les assignacions del seu macrobaròmetre als populars o a Vox, es manté inalterable la trentena de diputats nacionalistes, un bloc cobejat en un Congrés en disgregació. Només Puigdemont retrocedeix en aquesta esfera, encara que la seva caiguda es veu compensada per l'auge del seu principal adversari. Sí, Junqueras.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook