inistre d'afers exteriors. L'unionisme entén que la seva tasca ha de ser un revulsiu respecte dels republicans. Encara ara diu que els independentistes volen crear una segona llegenda negra respecte d'Espanya. El president de Mèxic demana que l'Estat espanyol demani perdó. No fa gaire que en l'àmbit internacional va dir que en la conquesta d'Amèrica només s'havien matat quatre indis. A banda d'altres qüestions es veu que la tasca com a ministre era enviar cartes als diaris internacionals per convèncer els periodistes que seguissin les seves directius. Qui creu la premsa espanyola? Josep Borrell fa de « bombero torero»; personatge « vintage». Abans que comencés el judici en contra dels catalans, com a presumpte inquisidor, va posar una dona esclarida a fer un vídeo per mostrar que Espanya era una democràcia consolidada. A la primera, Irene Lozano per defensar «This is the real Spain», va comparar un referèndum amb una violació. Ressona l'«España es diferente» del franquisme. És la ineficàcia d'un ministre que sobreviu. Borrell es va manifestar amb l'extrema dreta a Catalunya i, feliç que l'haguessin recuperat, s'hi va donar la mà. No se'n penedeix però quan la socialdemocràcia l'encalça no admet que la seva feina ha estat un fracàs. Europa no l'estima. Sánchez el recompensarà. Borrell ha estat un revenant de poca categoria. Havia de ser un flagell contra dels republicans i ha acabat fent el ridícul.
