14 de abril de 2019
14.04.2019
Diari de Girona

La històrica funció de les quaranta hores

14.04.2019 | 00:06
La històrica funció de les quaranta hores

La funció de les Quaranta Hores començava després de les Vespres del Diumenge de Rams, a primera hora de la tarda. Després d'un sermó que durava una hora, a càrrec del quaresmer. A continuació, el bisbe i Capítol catedralici es traslladaven a l'Altar Major per portar processionalment el Santíssim fins la Capella de la celebració, on quedaria exposat durant totes les hores de vetlla. Seguidament, començaven les hores de vetlla. Consistien en mitja hora de sermó i mitja de pregària, acompanyada de música. Autoritats, entitats, corporacions i algunes famílies es responsabilitzaven de cadascuna de les hores. La primera corresponia al veguer, la segona al batlle, la tercera al jurat en cap. I seguien el jurat segon, el tercer i el quart. A continuació els membres de la noblesa i famílies destacades de la ciutat. Més endavant s'hi incorporaren els gremis i els diversos carrers de la ciutat. La darrera hora anava a càrrec de la comunitat de frares caputxins. Els religiosos sortien del seu convent i processionalment es dirigien a la Catedral. La seva hora era totalment de pregària, i no es pronunciava sermó. A les nou del matí del dimarts, el bisbe i Capítol de la Catedral procedien a la reserva del Santíssim, traslladant-se processionalment des de la Capella del Claustre a l'Altar Major, on estava situat el sagrari de la reserva eucarística.


En un document del segle disset es detalla l'adjudicació de les corresponents hores. Es fa constar que l'adjudicació i la corresponent invitació correspon als Jurats de la ciutat i no a l'autoritat eclesiàstica. Al senyor Bisbe no se l'invita, ja que per la seva condició pot assistir a tots els actes que se celebren a la seu sense necessitat de ser invitat.


La distribució de la hores era la següent: 1. Bisbe i Capítol. 2. Veguer, és dir jutge. 3. Batlle. 4. Jurat en cap. 5. Jurat segon. 6. Jurat tercer. 7. Jurat quart. 8. Julians o mercaders de teles. Confraria de sant Julià. 9. Droguers. 10. Pelaires. 11. Pabordes de Sant Domènec. 12. Ollers i rajolers. 13. Flassaders i basters. 14. Curtidors. 15. Ferrers. 16. Beneficiats del Cor del Bisbe. 17. Senyores del Mercadal de Dalt. 18. Senyores del Mercadal de Baix. 19. Senyores del carrer Albereda. 20. Senyores del carrer Nou. (Es refereix al carrer que ara porta el nom de carrer Nou del Teatre, ja que l'actual carrer Nou no s'obrí fins l'any 1843). 21. Senyores de la plaça del Vi. 22. Taberners. 23. Hortolans i corredors de coll. 24. Senyores de la plaça de les Cols. 25. Senyores del carrer de Mercaders. 26. Senyores de les Ballesteries. 27. Senyores del carrer de Sant Feliu. 28. Senyores de la plaça de Sant Pere. 29. Senyores del carrer de Sant Llorenç (actualment carrer de la Força). 30. Universitat Literària. 31. Calceters. 32. Argenters. 33. Passemeners i velers. 34. Paletes i fusters. 35. Sastres. 36. Teixidors. 37. Beneficiats del Cor del Capítol. 38. Albadivers. 39. Sombrerers. 40. Pares caputxins. Es fa constar que si es donés el cas d'assistir-hi el Governador de Catalunya se li cediria el lloc del Jurat segon. Els gremis i confraries consideraven obligatòria l'assistència dels seus agremiats o confrares. I es penalitzava la seva falta d'assistència. Pot sorprendre que en la relació de carrers només es parla de senyores, i no de senyors. Es pot suposar que els homes ja figuraven en alguna de les entitats, mentre que les senyores es dedicaven a la cura de la llar, el que fins fa poc es feia constar com s.l., «sus labores». La invitació a les senyores es trametia a la més distingida de cada barri la qual ja es cuidava de fer arribar la invitació a la resta. Es troba a faltar alguns carrers, però s'ha de suposar que van inclosos en el que consta en la relació i que es considera el principal de la barriada,com és el cas del barri de Sant Pere i el de Sant Feliu.


L'any 1770, el bisbe Palmero va prohibir la celebració de les Quaranta Hores. Considerava que no era prudent que es concentressin a la Catedral homes i dones en les hores nocturnes. També prohibí la celebració de les processons del Dijous i Divendres Sant. La prohibició no va ser ben rebuda per l'Ajuntament i creà un enrariment de les relacions entre el prelat i el municipi. La corporació municipal era molt zelosa de mantenir les tradicions, i la celebració de les Quaranta Hores i de les processons dels dies sants tenia una tradició de segles.


L'any 1776 la corporació municipal acudí al nou bisbe, que era Tomàs de Lorenzana, demanant l'anulació de la supressió de les Quaranta Hores i de les processons. El prelat fou més comprensiu que el seu antecessor i accedí a la petició municipal; però, amb algunes condicions. Es podria celebrar la funció de les Quaranta Hores; però de les deu de la nit a la quatre del matí la Catedral romandria tancada. I en aquelles hores nocturnes la vetlla aniria a càrrec del clergat de la seu. També podrien sortir les processons del Dijous i Divendres; però l'hora de sortida seria a les sis de la tarda.


Per facilitar l'assistència de fidels va ser precís canviar la Capella on s'havia iniciat la celebració, per l'Altar major. Aquest canvi facilità una major assistència.


En els darrers temps, tot i que es mantingué sempre el que és essencial, anaren canviant els detalls de l'organització. Uns dies abans de la Setmana Santa es posava en la cartellera de l'entrada a la Catedral, per la porta dels apòstols, la relació de predicadors de cadascuna de les hores de vetlla. Detall que ja es practicava des de mitjan segle XIX. I ja no calgué quan començà a publicar-se el Programa que edita la Junta de Confraries, des dels darrers anys quaranta del segle passat. Desaparegueren els gremis. No es convida les senyores per carrers. La relació de participants la integraven el Capítol de la seu, el Governador Civil, el Governador Militar, l'Ajuntament de la ciutat, la Diputació i les associacions de caràcter religiós. També es modificà lleugerament l'horari. El diumenge de Rams es començava a les tres de la tarda fins a les dotze de la nit. Durant la nit els homes de l'Adoració Nocturna feien torns de vetlla, però les portes de la Catedral es mantenien tancades fins a les sis del matí. El dilluns les hores de vetlla s'anaven succeint fins a les dotze de la nit, deixant lliures només els espais horaris de les hores canòniques del Capítol, que eren de nou a deu del matí i de tres a quatre de la tarda. Aquestes darreres deixaren de practicar-se en els últims temps. A les set del matí del dimarts se celebrava la darrera hora de vetlla, i la reserva del Santíssim. L'assistència de fidels era molt nombrosa. No es limitava als assignats a cada hora, sinó als nombrosos que hi concorrien no només per devoció, sinó també atrets pel renom dels oradors sagrats i la qualitat de les interpretacions musicals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook