Landromat

El gran escàndol de la setmana ha passat quasi desapercebut a casa nostra. Una gran xarxa europea de bancs que blanquejaven diners provinents d'una xarxa mafiosa russa. El banc clau per fer possible el blanqueig de capitals és un banc d'Estònia però també hi ha implicats bancs Holanda, Regne Unit i Dinamarca. 25 milions d'euros van ser ingressats al compte d'una ciutadana amb un cognom rus i un cognom català a l'extinta Caixa de Girona.

Aquesta notícia ha coincidit amb la presentació de l'informe sobre Landromat al Consell d'Europa per part del senador holandesa Mart van de Ven. Ha hagut d'anar afegint annexos a mesura que s'han conegut la implicació d'aquests països centreeuropeus o escandinaus que tantes vegades han donat lliçons de pulcritud i lluita contra la corrupció als països del sud d'Europa. On sigui, la corrupció és una xacra. Però algunes boques escandinaves velles conegudes hauran de fer un viatge a la modèstia. Convindrà seguir l'escàndol Landromat i també les seves ramificacions gironines.

Intel·ligència artificial

Ja la tenim aquí i ens canviarà les nostres vides i també la manera d'abordar la protecció de drets fonamentals i de la privacitat. A la portada de Le Figaro d'aquest dimarts s'hi anunciava un complet reportatge sobre la identificació facial a través de les cambreres de seguretat repartides per França. Ja no parlem d'identificació facial i control de persones a la Xina sinó en el cor de la Unió Europea.

Es fa indispensable una convenció internacional que reguli la intel·ligència artificial, la protecció de drets fonamentals, regular que la propietat de les dades és de les persones i no de les empreses que les recol·lecten i vetllar per les persones a les quals les maquinetes de big data deixen fora de l'interès comercial i polític. Perquè aquestes persones poden patir una profunda marginació. Perquè una maquinació dirà que no tenen interès en el consum ni rellevància en la política.

Actualment, als grans magatzems, les camarades ja analitzen la reacció dels consumidors davant determinats productes i aparadors i en funció de la informació recol·lectada, els algoritmes dicten les modificacions de l'oferta. Avui en dia el Washington Post ja té maquinetes que redacten articles a partir de les fonts de tres o quatre teletips. Solen proporcionar dues versions del mateix fet -quan d'ideologia es tracta- i després l'editorial tria. Aquest món ja està entre nosaltres.

«Gilets jaunes»

Per mesos, les armilles grogues continuen agitant els carrers de França. Aquest dissabte han estat especialment violents a Tolosa de Llenguadoc. François Asselineau és una dirigent de les armilles grogues a Normandia que vol encapçalar una llista a les eleccions europees. Aquesta setmana ha presentat el seu programa electoral que es base en el «Frexit», la sortida de França de la Unió Europea. Ho haguessin dit abans, la clarificació hauria estat més fàcil.

No estem davant d'uns «indignats» escandalitzats en força política transformadora. Estem davant la reacció, a vegades violenta, d'uns iconoclastes. Els inexperts dirigents del Moviment 5 Estrelles d'Itàlia, el partit que va guanyar les últimes eleccions legislatives italianes, elsvan mostrar suport i simpatia. I van causar una crisi diplomàtica. Van caient maletes. Son uns reaccionaris. El Gran Debat del president Macron ha acabat aquest dilluns amb la presentació de les mesures d'acció. Alguna avaria profunda té la societat francesa i la sostenibilitat del seu robust sector públic.

Algèria

Aquesta setmana a Estrasburg m'he trobat amb senadors algelians que acabaven d'arribar de l'elecció del president del Senat com a president interí del país. En aquell moment, només se sabia que havia de convocar eleccions en 90 dies. Els vam presentar moltes reserves sobre que els complissin aquests terminis. Ara les eleccions ja estan fixades per al mes de juny. Bouteflika ha renunciat al dictat dels militars. L'estabilitat d'Algèria és essencial en una ribera sud del Mediterrani on Líbia continua en mode d'Estat fallit i una guerra insomnes entre les dues faccions. Que lluny que queden els anys del Procés de Barcelona quan acaronàvem la idea d'una integració economicista i comercial en la zona euromediterrània.

Assange

L'home s'ha grillat totalment. La falta de sol i vitamina D li va provocar problemes de pell. Pintava les parets amb els seus excrements. La seva salut es va deteriorar. Era agressiu amb els funcionaris de l'ambaixada d'Equador a Londres. Mireu el vídeo del president de l'Equador, se li nota que se li va acabar la paciència.

L'home va generar una certa simpatia quan va piratejar servidors del Govern nord-americà. Després anava repartint targetes perquè tothom que volgués li fes arribar informació. A mi em va fer arribar les dades a través de la Comissió d'Afers Legals del Consell d'Europa. Parlava amb nosaltres per videoconferència. Mai li vaig contestar. Ara he vist a les files del parlament amb alguns diputats aguantant cartells amb «Free Assange». Evidentment Assange, que s'ha grillat, acabarà empresonat. I la política catalana hauria de tenir més criteri que simplement empatitzar, acríticament, amb algú que cita el cas dels presos polítics catalans. Els aliats solen ser uns altres, perquè les coses vagin bé. La roda del hàmster ens pot deixar a tots marejats. Més bon govern!