Estem immersos en diversos processos electorals, que són prova irrefutable d'una societat democràtica, on la pluralitat i diversitat de idees, objectius i propostes dels diferents partits, o agrupacions polítiques, s'expressen lliurement. És la festa de la democràcia que convida a la participació responsable per elegir els nostres representants per un període de quatre anys, com venim fent, amb normalitat, des de 1977. Ara cal que els debats dels diversos responsables polítics tinguin altura de mires, objectius clars, propostes assumibles, que evitin la superficialitat i les ofertes mercantilistes dels venedors de l'última oportunitat, que deixin de banda la fressa i la desacreditació innoble del que pensa diferent. Que parlin dels seus projectes, dels seus compromisos, de les seves idees, del que ofereixen per millorar els problemes de la nostra societat. Cal centrar-se en els problemes reals i les necessitats de la ciutadania, que no pot esperar paradisos inexistents a costa de patiments, decepcions i desesperança.

Em ve a la ment una sentència que s'atribueix al Quixot, tot i que no està en la gran obra de Cervantes, però que molt be podria haver-la dit. I és la següent: «Cambiar el mundo, amigo Sancho, no es locura ni utopia, sino justicia». I des d'aquí invito a tots els valents que han donat el pas per presentar-se a les diverses eleccions que, en poc temps, demanen la nostra participació que meditin aquesta sentència, aquesta frase. Mirant els problemes que afecten la societat no es pot perdre l'oportunitat de parlar i buscar solucions per solucionar les causes, les arrels dels problemes, i no només les conseqüències. I és que, efectivament, el fil que condueix a una societat i un món millor és la justícia. I tots els que tenen un compromís ètic amb la justícia han de contribuir als canvis necessaris per fer una societat més dialogant, més solidària, més integradora, més justa.

La precarietat laboral actual i el futur del treball i dels treballadors, el problema social de l'habitatge, la injustícia de les desigualtats sense justificació, la necessitat de caminar cap una més activa participació i col·laboració de tota la ciutadania com a actors de la seva pròpia vida, i no com a simples receptors de consignes, el drama de la insuficient protecció de persones grans o malaltes, la necessitat d'una educació de qualitat i d'una sanitat eficient, el deteriorament del medi ambient, la pobresa excloent i estigmatitzadora,... exigeixen l'atenció, i l'ocupació, dels que volen ser dignes representants de la ciutadania. Cal atendre els símptomes que produeixen les causes, però més important és atacar les causes per les quals el nostre món i la nostra societat no va bé. I això no és bogeria ni utopia, és simplement una exigència de la justícia.